dilluns, 28 de juny del 2010

Uf!


El mes de juny acostuma a ser un dels més esbojarrats de l’any, si no el que més. Deu ser que el dia s’allarga d’allò més i dóna per a moltes activitats, el cas és que les agendes s’omplen a vessar i els horaris es trepitgen els uns amb els altres, quan no coincideixen.
De retorn d’uns dies de desarrelament absolut, m’he trobat totalment col•lapsat pel panorama que tenia davant. La coincidència en una sola setmana de diferents compromisos, als quals calia afegir un bon nombre celebracions familiars i tradicionals, m’han format un teixit vital certament angoixant, com una sensació d’atzucac, que mai havia sentit.
Fins i tot aquest petit escrit setmanal se n’ha ressentit. Ara mateix, malgrat la quantitat d’experiències que s’han amuntegat en poques jornades, sóc incapaç de discernir cap idea per fer-ne un comentari. Deixem que passin uns dies i el pòsit reposi a sota del vas.
.

dimecres, 2 de juny del 2010

Preparatius


Ens hem decidit: anem a fer el Camí de Santiago. Bé, diguem que anem a fer un tram del Camí. Això queda més dins de les nostres possibilitats. La intenció és de fer una part i, si podem, d’aquí a uns mesos la resta.
No és un rampell que ens hagi vingut de cop; la veritat és que ja feia anys que ens ho havíem proposat i ara, al disposar de més temps lliure, creiem que ha arribat el moment que esperàvem.
Comptem, sortosament, amb uns amics que ens acompanyaran amb un cotxe de suport i ens prepararan les estades i els llocs per menjar. I és que ja tenim una edat que ens permet gaudir d’alguns privilegis.
Com que no n’hi ha prou amb agafar el cotxe i presentar-nos al punt de sortida que ens hem fixat –Puente la Reina, a Navarra– sinó que s’han de fer un seguit de preparatius, aquests dies anem atrafegats amb això.
D’entrada, cal posar-se una mica “en forma”; o "una molta", que hi ha gent experimentada que ens ha avisat de la duresa de caminar un dia sí i un altre també les llargues distàncies de cada etapa. De totes maneres penso que si avui en fem així, demà en podem fer aixà, sense necessitat de seguir cap programa preestablert a les guies.
Perquè, aquesta és l’altra: calia comprar una guia, és clar. Com aquell qui no vol, vam anar a una coneguda llibreria de Barcelona especialitzada en llibres de viatges a veure si tenien alguna cosa del Camí. Caram! Es veu que, com que aquest és un Any Sant –Sant Jaume cau en diumenge–, això de fer el camí s’ha convertit en una bogeria i es preveu que es rebentin els rècords de caminaires-pelegrins (que no sé qui és una cosa i qui una altra). Moltes editorials, preveient la massificació, s’han llençat a l’arena i han editat una gran quantitat de llibres, opuscles, mapes, guies, memòries, ressenyes… que han fet ben difícil la tria, en aquest cas per excés.
I, altra vegada, els experts ens aconsellen: “Els mitjons, vigileu els mitjons! I les botes, les sabatilles, les xancletes (?)…”. Que si els albergs, que si les acreditacions, que si les “tirites”, que si tal, que si qual…
Doncs, en això estem.
.