tag:blogger.com,1999:blog-1018028860911499772024-02-07T04:03:42.571+01:00el rebost de l'EnricEnrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.comBlogger184125tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-14063350189225502732013-03-01T10:52:00.002+01:002013-03-01T10:55:12.762+01:00Non habemus papam!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnMD1KaEwvM8b_RxfLRDHuzA112haSRcPVb84Fq8BoUxJGZTKXDa8VrVUULscU1dl-rNnkGx_6OvaxoCbyxcT5o9S_B2iE2Rv2U9eiQewzhrdEKgtd-62t7BPw54RHaEt2i1g4sHKFdiU/s1600/despedida-papa-benedicto-xvi-6-300x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnMD1KaEwvM8b_RxfLRDHuzA112haSRcPVb84Fq8BoUxJGZTKXDa8VrVUULscU1dl-rNnkGx_6OvaxoCbyxcT5o9S_B2iE2Rv2U9eiQewzhrdEKgtd-62t7BPw54RHaEt2i1g4sHKFdiU/s1600/despedida-papa-benedicto-xvi-6-300x300.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot plegat ha semblat l’epíleg d’una historia imaginària
dolenta d’allò més. La patètica escenografia que ha acompanyat al papa Benet
XVI des que va anunciar la seva renúncia a la càtedra no ha afavorit gens el
concepte d’home seriós que molts tenim d’ell.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA">Segur hi ha ajudat molt la fam de notícies
sensacionalistes dels mitjans de masses que s’han pogut alimentar amb els grans
espectacles de comiats i més comiats, cartes tancades, llamps caiguts del cel,
helicòpters sobrevolant la Ciutat Eterna i portes que es tanquen al món.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Benet XVI segurament s’ha vist superat pels
esdeveniments i s’ha aplegat a la voluntat d’una litúrgia curial que gaudeix
d’aquestes posades en escena. I tot just som al principi… </span></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA">De totes maneres, qui no vulgui pols que no
vagi a l’era.</span></span></div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-72296375991179449012013-02-20T11:07:00.001+01:002013-02-20T11:09:55.395+01:00<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP2VGZWZFRbvqyG6zObwp6io6o8EqQHDBHYz26cHLHI2SzDeyWjOC6XCU-YwQi3B-4bMrrDm6F0eDgfodo7lAeOUJR2MNoWsAM1hogjqMe5zIQkTbJHnXvOv3o7EBRLMYJsZc7da5yTR8/s1600/impostos5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP2VGZWZFRbvqyG6zObwp6io6o8EqQHDBHYz26cHLHI2SzDeyWjOC6XCU-YwQi3B-4bMrrDm6F0eDgfodo7lAeOUJR2MNoWsAM1hogjqMe5zIQkTbJHnXvOv3o7EBRLMYJsZc7da5yTR8/s1600/impostos5.jpg" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El conseller delegat d’una important companyia
distribuïdora de gas natural (de la qual no cal dir-ne el nom, però no hi ha
massa on triar) va presentar ahir a Madrid els resultats de l’exercici passat.
Me n’alegro de la bona marxa dels seus negocis, tot i que difícilment podria
ser d’una altra manera tractant-se pràcticament d’un monopoli. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA">Però em vaig quedar de cacahuet quan l’home,
com aquell qui no diu res, va anunciar que tenia clar que la pujada d’impostos es
traslladaria al consumidor final. Caram! potser és la cosa més normal del món i
jo sense enterar-me’n.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA">És a dir, que allò que se’n diu benefici net
(1441 milions enguany, amb un creixement del 8,8%) els sembla poc i per això augmentaran
la factura dels clients amb l’import que Hisenda els ha demanat de més, cosa que
la resta de mortals no podem fer perquè no se’ns permet repercutir a ningú els
augments que també anem patint. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA">Així, amb la factura del gas (i ara ja suposo
que de les altres companyies de “serveis”) no solament pagarem l’import dels
nostres impostos, sinó que també aquesta part que, pels seus guanys, li
correspon pagar a la companyia. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entre uns i altres, poc a poc ens van
donant arguments per anar fent nostres la majoria de les reivindicacions que
els “indignats” estant plantejant.</span> </span></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"></span><br />
</div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-81965006322504419232013-02-15T12:09:00.000+01:002013-02-20T11:11:22.761+01:00Fins sempre, Al Tall<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: Calibri;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJP-zvUKkxLlmvfnOO7soGBzSziXDCNtx5ciNucmusScG1VTs3vqXiY0mKLZz_hZhnP3UWhenXHI2Nr4w1SfMTkoUoXKxHnSeOx2dzz2CkVuY3eX-dirPOK0Ac45Kh-GWXjrv6ThB5WwI/s1600/COMIAT+AL+TALL.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJP-zvUKkxLlmvfnOO7soGBzSziXDCNtx5ciNucmusScG1VTs3vqXiY0mKLZz_hZhnP3UWhenXHI2Nr4w1SfMTkoUoXKxHnSeOx2dzz2CkVuY3eX-dirPOK0Ac45Kh-GWXjrv6ThB5WwI/s400/COMIAT+AL+TALL.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri;"></span></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Anit vaig viure la catarsi musical i
nacionalista col·lectiva amb l’adéu d’Al Tall a l’Auditori de Barcelona. Es veu
que els Reis van llegir la meva carta i em van portar un parell d’entrades per
poder ser present en aquest moment històric de la música folk del nostre país.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i que el grup va començar una mica fred, molt
afectat per la transcendència de ser aquest el concert de comiat de la banda a la
ciutat, aviat va anar entrant en situació davant d’una sala plena i entregada per
la feina feta durant 38 anys a favor de la cultura i la llengua, des que Al
Tall va néixer a la València de l’any 1975.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">La temperatura va anar pujant a mesura que
anaven desgranant les seves cançons, moltes d’elles corejades pel públic que,
en repetides ocasions, vam acompanyar els aplaudiments amb el ja habitual clam d’“In-de-pen-dèn-cia”.
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Ni el més fred dels espectadors va poder
restar impassible quan la banda va entonar una marxa de moreria que ens va
arrencar dels nostre seients per formar les conegudes filades de les passades
de les festes de moros i cristians.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Uns quants amics els van anar acompanyant
en les diferents interpretacions, entre els quals <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Francesc Ribera “Titot”, la gent d’Obrint Pas,
Jaume Arnella... </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Al final els aplaudiments van obligar al grup
a interpretar un bon nombre de temes fora de programa, en especial l’esperadíssim
“Tio Canya”, i van tancar el comiat mitja hora després d’acabat el concert
oficial, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja amb molta gent fora de la
sala i els llums mig apagats, amb una Moixiganga, amb el toc del tambor i les
dolçaines, que van posar la pell de gallina als qui vam aguantar fins al final definitiu.</span></span></div>
<br />
<span lang="CA" style="color: black;"><a href="http://www.altall.cat/valencia/multimedia.html">Feu un tast d'Al Tall</a></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span> </div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-59259150321042063002013-02-05T09:25:00.001+01:002013-02-05T09:31:54.965+01:00Encara hi ha esperança?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_pOYbeFISGdTWPAbVha_hIHEb611fxs7-6amTNDM9qWFVqIXW6S0_P7ySto2HrKrC-FjYYZ-IHXaBXeJ-9FTsQKD6avzJtAGUp9vjMALS2B1FYayNOOfqzwfkp1U0IG2V6b3ZsL0wpQ/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf_pOYbeFISGdTWPAbVha_hIHEb611fxs7-6amTNDM9qWFVqIXW6S0_P7ySto2HrKrC-FjYYZ-IHXaBXeJ-9FTsQKD6avzJtAGUp9vjMALS2B1FYayNOOfqzwfkp1U0IG2V6b3ZsL0wpQ/s1600/untitled.png" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">No m’anima gens a escriure tot aquest panorama
de corrupció que ens està caient al damunt. Només faltava el que acaba d’aflorar
darrerament sobre el que s’han manegat amb els partits de futbol, el presumpte
dopatge de jugadors de la Real Sociedad de fa deu anys, l’embolic dels ciclisme
i tot el que anirà sortint.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Sempre he defensat que la nostra classe
política i els nostres esportistes no eren diferents de la resta de la població
de la qual sorgeixen. Si hi ha polítics corruptes i esportistes que es venen o
es manipulen, sempre he dit que és perquè la nostra societat els ha engendrat i
trobarem dopats, corruptes i mentiders a tots els graus i professions. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">No creia, però, que el nombre fos tan elevat.
No m’imaginava que rascant una mica aquí i allà sorgissin tantes vetes de
podridura. A tots els nivells. Em sento com un nen amb un lliri a la mà.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Però, si ho mirem bé, què podem esperar quan
molts de nosaltres mateixos aplaudim l’engany d’aquell jugador del nostre equip
que simula una falta per aconseguir un avantatge, o quan demanem al lampista
que ens faci una factura sense IVA, o quan veiem que la caixera del super <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o el cambrer del restaurant s’ha equivocat a
favor nostre i no diem res, o quan decidim baixar-nos l’última pel·lícula per Internet
sense tenir en compte els drets dels seus autors... </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Tot això ho hem anat aportant al sistema i els
nostres fills ho han anat aprenent de nosaltres. Si anem sembrant tots aquests
vents, què esperàvem recollir, doncs?</span></span></div>
<br /></div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-71312280056698160172013-01-13T09:19:00.002+01:002013-01-13T09:23:23.229+01:00La Lizaran<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVoXlohlwroRBU2yluxI7F9uve6YMWhR1yq8nqj-RLz25giqmXflypsJ6aJLTdsSOlJZlqc9zL2KRYGP_yyGP3bgZOEwdWcQaPhInmsq1IfUWZpedSjn-hCIa7TzBRPGuThevZnGA60A/s1600/Lizaran-trajectoria-TNC-DAVID-RUANO_ARAIMA20130111_0186_10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVoXlohlwroRBU2yluxI7F9uve6YMWhR1yq8nqj-RLz25giqmXflypsJ6aJLTdsSOlJZlqc9zL2KRYGP_yyGP3bgZOEwdWcQaPhInmsq1IfUWZpedSjn-hCIa7TzBRPGuThevZnGA60A/s320/Lizaran-trajectoria-TNC-DAVID-RUANO_ARAIMA20130111_0186_10.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">He llegit tota mena de comentaris sobre l'Anna Lizaran, l’actriu que va morir ahir. No podria afegir res de nou perquè ja està tot dit. Tal com escriu Sergi Berbel, era de les poques actrius a qui tothom atorgava davant del seu nom l’article determinant “la”: la Lizaran. Això ja expressa la singularitat de la seva personalitat artística com es fa, també, amb altres excepcions: la Xirgu, la Caballé, la Vilarasau…<br />Vaig veure treballar l’Anna en les primeres representacions d’aquell renovador Teatre Lliure de Gràcia, de la que en fou una de les fundadores i des d’aleshores el seu nom m’ha portat una i altra vegada a gaudir del teatre que ens oferia.<br /> He sentit profundament la seva mort; una mort que m’ha recordat una altra de molt propera per la traïdoria d’una malaltia devastadora i imparable. Una fiblada pels qui l’estimen i sempre ho faran i pels qui l’admiràvem per la intensitat aclaparadora dels seu treball als escenaris.</span> </div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-66482489007836766942013-01-10T09:10:00.004+01:002013-01-10T09:15:51.815+01:00El meu primer estofat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div align="justify" class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-wMavl5bsrOg/UO52xz14C4I/AAAAAAAACvE/Re1Yt3xH2g0/s1600/Estofat+I.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-wMavl5bsrOg/UO52xz14C4I/AAAAAAAACvE/Re1Yt3xH2g0/s320/Estofat+I.jpg" width="320" /></a><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Ho havia decidit: avui menjaré estofat, segur que seré capaç de fer-lo.<br />Feia temps que no menjava un bon estofat de vedella i gairebé el somiava. Però d’aquells que es fan a casa i que no tenen res a veure amb els de molts restaurants on si no li fallen les patates que estan massa estovades és la vedella que ha quedat massa dura, o ha quedat massa fort de gust, o es nota que s’ha fet a córrer cuita...</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">
<span lang="CA">El meu somni em presentava un plat d’estofat
fet amb tota la parsimònia que requereix aquesta menja, tal com l’havia
assaborit moltes vegades.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">
<span lang="CA">Els preparatius ja han estat tot un ritual: m’he
llevat d’hora, m’he dutxat, he repassat els ingredients i he sortit a comprar
un parell de cosetes que em faltaven. A les nou ja tenia sobre el marbre de la
cuina tots els productes degudament preparats per començar la cocció.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">
<span lang="CA">Ha estat una feina agraïda. A dos quarts d’onze
ja seia satisfet, ensumant l’aroma que sortia de la cassola. L’he tastat: un pèl
dolç. Però, no ho són també de dolços els petons?</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">
<span lang="CA">N’ha sobrat un plat. Segur que demà, reposat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara estarà més bo.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">
<span lang="CA">Ara ja començo a somiar amb un bon plat de
faves i pèsols.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-27179068999865034962012-12-27T16:04:00.000+01:002012-12-27T16:13:17.117+01:00Els torrons. Conte de (cada) Nadal.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: Arial;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSz8v-rU0My_DG5Nz-gzVgdHjAbV-3bJI2A_07QGdeqN8i6WOJUdhI72L4yI9wbgO7e5M9LQcU-f5u9jNc5EIN5Aqq2JFOSYPshmTFx3sVNIeVdYXPxoK4BGqsJBxtvDra3iv5bMupgHw/s1600/IMG_0358+%2528640x480%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSz8v-rU0My_DG5Nz-gzVgdHjAbV-3bJI2A_07QGdeqN8i6WOJUdhI72L4yI9wbgO7e5M9LQcU-f5u9jNc5EIN5Aqq2JFOSYPshmTFx3sVNIeVdYXPxoK4BGqsJBxtvDra3iv5bMupgHw/s320/IMG_0358+%2528640x480%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Quim no entén què li passa amb els torrons. Cada any, quan ja han passat les festes, es pregunta com pot ser que encara n’hi quedi una panera mig plena.
I cada any es fa la mateixa promesa: l’any que ve en comprarà molt menys. Però, invariablement, quan s’acosta el Nadal següent es proveeix, altra vegada, de tota mena de barres amb una renovada il·lusió.
</span></span><br />
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per començar, no poden pas faltar a taula els dos bàsics: el de Xixona i el crema cremada (a casa seva en deien de “iema”). A més, sempre li sembla que, per no fer curt, val més comprar les barres llargues.
Després ja vénen les especialitats per fer content tothom. L’avi sempre en demana de xocolata amb licor i cirereta; l’àvia, que enguany portarà dentadura nova, voldrà tornar als d’Alacant; la tieta soltera és més de pistatxo; el torracollons del cunyat si no són d’Agramunt no els prova; ell es decanta pel massapà i el fill gran sempre vol “el más caro del mundo”. Els petits ja no són de torrons. Ells van directament a les neules...
A més, el pastisser cada any treu una novetat i, clar, s’ha de provar: torrons d’anís, cruixents, de patates fregides (!)... Ja en sap el lladre!
</span></span><br />
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que aquests dies s’acostuma a fer la roda per dinar a les cases de les diferents famílies, tothom repeteix la mateixa compra, de manera que tots acaben amb les torrons a mitges. </span></span><br />
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Resultat: quan passa la diada dels Reis en Quim té dues coses ben clares: la panera mig plena de torrons i la promesa que l’any que ve no li tornarà a passar el mateix, fins que, dotze mesos després torna a començar el cicle.</span>
</span></div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-33710242821357561642012-12-13T16:11:00.001+01:002013-01-13T09:25:56.639+01:00El bou i la mula<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: tahoma; font-size: large;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv38g9PfXRzsWzAt6jt4HMJC9FfjSiOTeXO2U55dq2vkxWH_ovnmyg4lDnCEZy-mLzYrwhplWxuBETd1DGtM0E7305o5lr-_8_f3bJIHfVe-7gypfVQW2TAlaZqaLBxDVHVoqI_z-FxkE/s1600/pessebre1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv38g9PfXRzsWzAt6jt4HMJC9FfjSiOTeXO2U55dq2vkxWH_ovnmyg4lDnCEZy-mLzYrwhplWxuBETd1DGtM0E7305o5lr-_8_f3bJIHfVe-7gypfVQW2TAlaZqaLBxDVHVoqI_z-FxkE/s1600/pessebre1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Lucida Bright","serif"; mso-ansi-language: CA;"></span> </div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Ho hem sentit dir en diferents versions: “el papa ha dit que no hi havia cap bou ni cap mula en el portal de Betlem!”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">I els professionals d’alimentar la tonteria simplista s’han apuntat
de seguida a fer la bugada en aquesta mena de safareigs de l’època digital que
són, especialment, les tertúlies radiofòniques i televisives dels programes de
color groc. Au, ja tenim un tema per aquestes festes, sobretot ara que sembla
que va de baixa el d’aquella pobra dona manipulada que s’ha fet tristament
cèlebre però que ha enfilat els índex d’audiència a nivells estratosfèrics.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">Ara li ha tocat el torn al pobre bou mansoi i a la mula coixa
(perquè, tot i que no ho diu enlloc, segur que ho era, de coixeta). Ells que,
amb tanta amorositat, ens escalfen el Nen de Betlem i el cor de tantes persones
oblidades del calor humà.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">Com a compensació, proposo que enguany fem tots plegats un acte de desgreuge
i reivindiquem les nostres figures del pessebre tradicionals. Omplim els
nostres pessebres de tota mena d’animalons (galls, ovelles, ocells, gats,
gossos, oques, ànecs...) i posem el bou i la mula en un lloc ben destacat, ben
a prop de l’Infant. Si cal, repintem-los una mica i posem palla neta al seu
voltant perquè estiguin més còmodes.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">I a tots aquests firaires de la xerrameca els podem cantar allò de
la Pastora Caterina que diu:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black;">“Que és aquest soroll que sento / a aquesta hora en el corral?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Espereu, que si jo baixo / sabreu qui és en Pascual !”</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="font-size: large;"><span style="color: black;"></span></span></span><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="mso-default-font-family: "Lucida Bright"; mso-latin-font-family: "Lucida Bright";"><span style="font-size: large;"><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></span> </div>
<div style="text-align: left;">
</div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-75859868039767810132012-10-13T23:14:00.004+02:002012-12-13T16:22:11.737+01:00Recompte<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGlqOc0KYWjYfpRzajpMzuwWVLpY9vnhjSZqEv0ReXk6T9hlox-yh2E94j8-6Nd7Na5PfI8FUP7Y6vPggdBnuG8OsKB_UlPLJTS1CgPDsEJvrYEEe6sd6F8QMnFGSJjKvD7bRXan4WM9U/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGlqOc0KYWjYfpRzajpMzuwWVLpY9vnhjSZqEv0ReXk6T9hlox-yh2E94j8-6Nd7Na5PfI8FUP7Y6vPggdBnuG8OsKB_UlPLJTS1CgPDsEJvrYEEe6sd6F8QMnFGSJjKvD7bRXan4WM9U/s320/untitled.png" height="226" width="320" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<br />
<span style="color: black; font-family: Calibri;"></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"><span style="color: black;"> <span style="font-size: large;"> Ho han dit per televisió:</span></span></span></span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> segons l’organització,</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> milers de manifestants,</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> entre infants, joves i grans,</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> donaven suport a l’acció.</span></span></div>
<span lang="CA"><o:p><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> </span></o:p></span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> Des de la Delegació </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> veuen amb preocupació</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> que potser no eren tants</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> els qui anaven desfilant</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> per sota del seu balcó.</span></span></div>
<span style="color: black; font-size: large;"></span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-size: large;"><span style="color: black;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Una Urbana displicent</span></span></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> també comptava la gent:</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> nomes quatre arreplegats,</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> quatre gats molt <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mal comptats,</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> que no arribaven ni a cent!</span></span></div>
<span lang="CA"><o:p><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> </span></o:p></span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> Qui en pot treure l’entrellat</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> del recompte interessat?</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> Tothom farà seu el nombre</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> que li interessarà difondre. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><span style="color: black; font-family: Calibri; font-size: large;"> I aquest conte s’ha acabat!</span></span><br />
<span style="font-family: Calibri; font-size: large;"></span><br />
</div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-64858283596922678262012-10-04T10:59:00.003+02:002012-10-04T11:00:20.423+02:00Remullada<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc72IPAdqhyphenhyphen3_wFE7CJrkqgAiHHPMXZav2_KvWNCsahY4em7rUsk-g4uVB3-sKJtSxUfstAvJ5QBbBNpHwclywRdd25rToTVM-f6Iyo5ewwEn7zxh6t4wheeV3QKgGnibLUv-aO6WEn2U/s1600/IMG_9582+%2528640x480%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc72IPAdqhyphenhyphen3_wFE7CJrkqgAiHHPMXZav2_KvWNCsahY4em7rUsk-g4uVB3-sKJtSxUfstAvJ5QBbBNpHwclywRdd25rToTVM-f6Iyo5ewwEn7zxh6t4wheeV3QKgGnibLUv-aO6WEn2U/s400/IMG_9582+%2528640x480%2529.jpg" width="400" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Dissabte tocava sortida. Cada quinze dies<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anem a fer camins per aquestes terres del
nostre “país petit”, que diu en Llach. La previsió meteorològica no era gens
optimista, s’anunciaven pluges per quasi tot Catalunya. Però, en els dotze anys
que fa que sortim, de previsions més o menys semblants n’hi ha hagut
moltíssimes i la veritat és que, en tot aquest temps, ens ha plogut en
comptades ocasions i sempre poca estona. A més, anem preparats i sempre portem
tot el necessari per si plou.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Tret d’una ocasió que es va donar una alerta
roja i no vam sortir, tenim comprovat que si haguéssim fet cas de totes les
previsions ens hauríem quedat a casa moltíssimes vegades per a res, perquè o bé
no ha plogut o la pluja ha estat molt minsa. Així és que, amb el autocar llogat
i la gent convocada amb anticipació, el moment de prendre la decisió és
pràcticament la mateixa hora de la sortida, i dissabte a les set del matí vam
dir: endavant!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">La ruta que havíem de fer és el tram del GR-92
que va de Cadaqués a Roses. Al baixar de l’autocar a Cadaqués van començar a
caure gotes. El cel estava tapat, però, mirant cap al sud, d’on s’esperava la borrasca,
no semblava que la cosa hagués d’anar a més i vam començar la marxa. Fins i tot
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va parar i vam fer els primers
quilòmetres sense pluja.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Però, quan estàvem arribant a la cala Jóncols,
on havíem d’esmorzar, el vent va començar a canviar i va anar derivant cap a
una forta tramuntanada, acompanyada d’una pluja fina al principi però aviat més
intensa que ens empenyia cap endavant amb força.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">A la cala, res per aixoplugar-se, tret del
cobert de la terrassa, oberta als quatre vents, d’una guingueta tancada al
final de la temporada d’estiu. Al menys vam poder esmorzar sota cobert.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Érem al mig del no res i el temps s’anava
agreujant per moments. Calia seguir endavant amb l’esperança de que afluixés la
pluja o apropar-nos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a algun lloc on fer
arribar l’autocar que ens havia de recollir al final del matí. I així ho vam
fer.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Sota una intensa pluja, vam poder arribar a la
cala Montjoi calats i remullats fins a la medul·la dels ossos. Els impermeables
i capelines havien aguantat fins que van dir prou i el vent va fer la resta. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Xops de roba i amb els peus mullats perquè l’aigua
ens havia entrat fins i tot dins les botes, vam poder pujar a l’autocar que va
venir a recollir-nos uns quilòmetres abans del punt previst. Amb la calefacció
del cotxe, ens vam anar recobrant... </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Una jornada per a recordar. </span></span></div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-1618038998148622822012-09-24T12:14:00.001+02:002012-09-24T12:22:21.622+02:00Diplomàcia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXL55h98DgmGLAgCh3zaYt5pVxzbuUTqnm9QbIa0s33OXNZweF2BvWOsVqdgzqXLmgQz5ao9xXCsp6k594BIjq83jnPQMqpa_3pffpEtHL-3SWZc8IpGeHktZ5uULaur_Eg5Irdar716k/s1600/1156773487538.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXL55h98DgmGLAgCh3zaYt5pVxzbuUTqnm9QbIa0s33OXNZweF2BvWOsVqdgzqXLmgQz5ao9xXCsp6k594BIjq83jnPQMqpa_3pffpEtHL-3SWZc8IpGeHktZ5uULaur_Eg5Irdar716k/s1600/1156773487538.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">És admirable la manera camaleònica que tenen
els polítics per adaptar-se a les circumstàncies que els depassen i portar al
seu molí l’aigua que baixa per una torrentera gens favorable.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Així ho veiem en èpoques d’eleccions a l’hora
de llegir els resultats, per més contraris als seus interessos que siguin. La
darrera manifestació de l’onze de setembre és un altre exemple d’aquest
apropiament indegut de la voluntat popular.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"></span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Però aquesta no és només una habilitat de la
classe política. També molts eclesiàstics, en les seves declaracions als
mitjans públics, fan de les seves paraules una autèntica filigrana per dir allò
que “millor que no s’entengui” i sortir d’estudi de les preguntes que els
puguin formular.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">És el cas del secretari d’Estat del Vaticà,
cardenal Tarcisio Bertone, gens sospitós d’integrisme religiós. En unes
declaracions fetes al diari La Vanguardia d’ahir diumenge, i responent a la ja
habitual pregunta sobre l’ordenació de les dones, Bertone fa ús del privilegi
que li dóna el seu càrrec de diplomàtic per etzibar aquesta resposta: «no és
possible preveure l’admissió de les dones al sacerdoci, perquè l’Església en
estar vinculada per la voluntat de Crist, no té el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poder d’ordenar la dona» (?). Irrebatible!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Semblantment
es despatxa quan parlant del celibat dels sacerdots, després de reconèixer que hi
ha capellans casats en el si de l’Església per motius diferents (tradició
oriental, conversió de clergues d’altres comunitats no catòliques...), diu: «L’Església,
basant-se en l’exemple i les paraules de Crist, ha considerat el celibat com a
expressió del do total que el sacerdot fa de si mateix al Diví Mestre... Per
aquest motius, l’Església manté la disciplina del celibat per als sacerdots de
l’Església llatina». Parla de do total i de disciplina... Do total lligaria més
amb llibertat d’entrega que amb l’altre vocable de ressonàncies més
totalitàries.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-pagination: none; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Ho
apuntava fa uns dies el</span><span lang="CA"> teòleg Josep Maria Rovira Belloso,
en una conferència del cicle de la Fundació Joan Maragall sobre els 50 anys del
Concili Vaticà II, al referir-se a un seguit de qüestions no resoltes plenament.
</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="CA">Es important constatar que molts temes
conciliars (del Vaticà II) són temes d’avui. (...) Gairebé m’atreviré a fer una
llista d’aquest temes pendents, que bé demanarien un Vaticà III o un Jerusalem
II</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-69022168126480904402012-09-06T10:27:00.001+02:002012-09-24T12:29:14.603+02:00Les esglésies, parcs temàtics?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvwFGosJ5bN4XLazTZ7bpI7kkyIgu2WOqeGvrYg7RG-BA_XMxaHKMz7a6_empyOPmoSHDt39etHuExEpcKErAXR7uw52lkSeTHN9MA2nSvqDP7PzwHll6PbcxsuxFxGxIldlR2D69nTto/s1600/IMG_5220.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvwFGosJ5bN4XLazTZ7bpI7kkyIgu2WOqeGvrYg7RG-BA_XMxaHKMz7a6_empyOPmoSHDt39etHuExEpcKErAXR7uw52lkSeTHN9MA2nSvqDP7PzwHll6PbcxsuxFxGxIldlR2D69nTto/s320/IMG_5220.JPG" width="258" /></a></div>
Vaig estar uns dies a Montserrat. Una d’aquelles tardes tan caloroses del mes d’agost, cercant un lloc tranquil per centrar una mica el meus pensaments, vaig entrar a l’església del monestir. Era mitja tarda, quan la majoria dels estadants de la muntanya fan la sobretaula o la migdiada i els monjos, suposo, laboren segons la regla de sant Benet.<br />
La poca claror que entrava pel reformat cimbori procurava l’ambient que creia necessari per a la meditació. La Moreneta, a dalt del cambril, i la creu de l’altar major, eren els únics elements que destacaven en la penombra de l’església. <br />
Vana il·lusió. No comptava amb els visitants, els turistes, que de manera incessant anaven entrant al temple, circulant amunt i avall, i amb les seves càmeres envaïen tots els espais imaginables per fer aquelles fotografies que tots sabem que no es miraran mai.<br />
En aquell moment em vaig sentir atropellat. Però després, pensant-hi, vaig adonar-me que també jo, quan viatjo i visito alguna església, faig el mateix que ells: passejo, faig fotografies, comento amb els acompanyants el que veiem i, només a vegades, faig alguna petita pregària.<br />
En una entrevista pòstuma al cardenal Martini, mor el dia 31 d’agost, que va publicar el Corriere della Sera de Milà, aquest deia “la nostra cultura s’ha envellit. Les nostres esglésies són grans i buides, i la burocràcia eclesial augmenta.” i, també, “l’Església està cansada, els nostres oratoris són buits”, i culpava d’aquesta situació la jerarquia que no ha sabut connectar amb el signe dels temps.<br />
Tot això, l’experiència de Montserrat i les paraules del progressista cardenal arquebisbe de Milà, em porten a preguntar-me si les nostres esglésies, cada vegada més buides de fidels, però més plenes d’un turisme “fast food”, no s’estaran convertint en autèntics parcs temàtics.<br />
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-3132642432697368862012-08-31T09:37:00.000+02:002012-08-31T09:37:45.295+02:00El temps<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRv2wzt_j2c4VP7MytLUjHf2rQ0TGlhQL-EmcxagcKIJgyzjXA_HoghsdZ5jh08qefhnDn9Y0FEr3xfX4wEWi5X_HGmBGZAbCwsfE0cxLbU_i1Msu1uWRAJQHrA6bQBjUXlPPWrIiPjgA/s1600/20080406115101-congelando-el-tiempo-j_r.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRv2wzt_j2c4VP7MytLUjHf2rQ0TGlhQL-EmcxagcKIJgyzjXA_HoghsdZ5jh08qefhnDn9Y0FEr3xfX4wEWi5X_HGmBGZAbCwsfE0cxLbU_i1Msu1uWRAJQHrA6bQBjUXlPPWrIiPjgA/s1600/20080406115101-congelando-el-tiempo-j_r.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">El temps, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>allò inexplicable que tan aviat se t’esmuny de
les mans com se t’enganxa a la pell i no hi ha manera de que avanci.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Aquest mes d’agost he experimentat aquestes
sensacions d’una manera especial. Un viatge a un país encara verge on la
naturalesa desborda les persones, unes hores a la nostra platja, amb companyia
o en solitud, uns passeigs cap al tard, uns dies amb els meus a la muntanya de
Montserrat ... tot això i alguna cosa més ha revestit enguany aquest mes que
acostuma a ser enganxós i atípic.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">En cada situació, en cada experiència viscuda,
el temps s’ha ensenyorit del meu ritme vital. Tan aviat volava esperitat,
rient-se de mi al veure com volia retenir les agulles del rellotge perquè
avancessin amb lentitud i així poder assaborir a fons algun moment, com em
semblava que s’entossudia en deturar el seu pas per torturar-me en l’espera d’allò
que anhelava però no acabava d’arribar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">El temps no esborra res, però obra nous solcs
en el nostre espai vital.</span></span></div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-32508450463112096032012-08-16T17:10:00.001+02:002012-08-16T17:10:14.970+02:00Sense presses<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjREs_HuEmKdz9WQQN5HQ1mKq3jT4WhLedfA1km_lTlp_wsnXVUfMIJy70AV3Eo2Rh0ntXa6ns-WQ4HejlWeeEdn5Q6tCSHkIQ0KQL7rgAjXRtJ6DgzzO7X37yLMn_KtWb96ZrRNnOsJ0Y/s1600/_073.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjREs_HuEmKdz9WQQN5HQ1mKq3jT4WhLedfA1km_lTlp_wsnXVUfMIJy70AV3Eo2Rh0ntXa6ns-WQ4HejlWeeEdn5Q6tCSHkIQ0KQL7rgAjXRtJ6DgzzO7X37yLMn_KtWb96ZrRNnOsJ0Y/s320/_073.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Dilluns, vaig tornar a pujar a Montserrat.
Aquesta vegada només m’acompanyava la música d’un CD que em va deixar la Montse.
“Havaneres i altres”, que ella mateixa havia gravat, seleccionant cançons del
seu gust.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Anar de Badalona a Montserrat un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dia d’agost, sense gens de trànsit, és un
viatge molt plàcid i tranquil. Es pot conduir de forma <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>relaxada, com moltes vegades m’agrada fer-ho.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">La música balancejant de les havaneres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’adeia al ritme del cotxe i augmentava el plaer
de la conducció continguda. Sensacions que van augmentar amb l’exquisida
interpretació de la sensual “Lola, la tavernera” per part del grup Port Bo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">I, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’esclat!
Casualment, rematant del Coll de Cardús, quan la boca de sortida del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>túnel <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>emmarca
el macis montserratí que es destaca al fons de la gran plana que descriu el
Llobregat, com una gran postal de la nostra terra, van arrencar amb força<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les notes espectaculars de la banda sonora de
la pel·lícula <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“La Misión”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Plaer complet!</span></span></div>
</div>
Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-53774908164975325312012-08-11T12:46:00.004+02:002012-08-11T12:51:07.464+02:00Marjani Satrapi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCmPEWdHZIrQhs_taIIcUKLI_LjiVLEQj1C7meoXOhnSdBELpKZvI3NfT2pWYy7BYXecpOhRmHZ_yNHmwjbiKMjLEV1U__utJ6mUsZz6OMAwalfYvREQMcplmzhXpyd63Wl3M4jdfqtOQ/s1600/images%255B9%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCmPEWdHZIrQhs_taIIcUKLI_LjiVLEQj1C7meoXOhnSdBELpKZvI3NfT2pWYy7BYXecpOhRmHZ_yNHmwjbiKMjLEV1U__utJ6mUsZz6OMAwalfYvREQMcplmzhXpyd63Wl3M4jdfqtOQ/s1600/images%255B9%255D.jpg" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Aquest dies he fet una aproximació a l’obra
d’aquesta autora iraniana, de la qual només coneixia el seu famós llibre
“Persèpolis”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Per una banda, vaig anar als cinemes Verdi de
Barcelona a veure la pel·lícula “Pollo con ciruelas”, versió cinematogràfica
del llibre del mateix títol. La pel·lícula, que reuneix tots els elements de la
Satrapi: ironia, humor, dramatisme, sense deixar de donar una mirada al seu
país natal, és una producció francesa codirigida per la mateixa autora i per
Vincent Paronnaut. Un film d’una bellesa absoluta i totalment recomanable.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Pocs dies després, m’han deixat “Bordados”
un llibre en format còmic, com "Persèpolis", que es llegeix d'una revolada, en el qual Marjani fa una crítica de la societat masclista iraniana, extensible a moltes
conductes generals de tot arreu. Amb tot, com a home, em reservo el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dret a rèplica en alguns punts. El títol és una metàfora de
les converses <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entre dones, mentre prenen
el te després de dinar i els seus marits fan la migdiada. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Tot plegat, una immersió refrescant per aquests dies xafogosos d’estiu.</span></span></div>
</div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-51387145068911319182012-08-06T13:24:00.002+02:002012-08-06T13:25:24.812+02:00El far del Fangar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivq30RlDdekIZcHxxAeVpvSO_MmHW7Va1hnvTESvHFgwffdRKBNxhYO43CS3CKPq3corhYLnshF8ZRc5subkD84F4UcY1UcPx6VgSDiXFSif4LRYQ2D-o8OQqC3exbaiLNJb0u3_0Omns/s1600/q+077.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivq30RlDdekIZcHxxAeVpvSO_MmHW7Va1hnvTESvHFgwffdRKBNxhYO43CS3CKPq3corhYLnshF8ZRc5subkD84F4UcY1UcPx6VgSDiXFSif4LRYQ2D-o8OQqC3exbaiLNJb0u3_0Omns/s400/q+077.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Ahir volíem anar a veure el far del Fangar. Està
situat en un magnífic espai natural de gran valor ecològic a la petita
península d’aquest nom del Delta de l’Ebre. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dic volíem, perquè no sabíem que des de fa un parell
d’anys el camí està tallat a la circulació de vehicles de motor. Com que no
havíem previst aquesta contingència i no anàvem preparats per caminar una bona estona,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i a més portàvem un nadó, ho vam haver
de deixar per a una altra ocasió.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">No era la primera vegada que anava al far.
Potser hi he estat tres o quatre vegades i, amb el pas dels anys, he pogut
observar que el camí del far que avança entre dunes de sorra, modificades contínuament
pels vents i l’erosió marina, s’anava deteriorant a causa de l’augment progressiu
de la pressió turística motoritzada. A més, en aquesta zona hi ha molts espais
de nidificació de tota mena d’aus que visiten el delta. Per això, i en contra d’algunes
opinions, vaig trobar correcte el tall del camí.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Així és que, ara, per anar fins al far, cal
deixar el cotxe al costat d’un petit xiringuito* que hi ha al final del camí
asfaltat. Les filles del propietari del negoci, que ens van servir unes tòniques
molt refrescants, ens comentaven que tenen el negoci des de fa més de seixanta
anys, sempre amb l’ai al cor, per la constant amenaça de la Llei de Costes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Per tant, ara tinc una excursió pendent: anar al
far del Fangar a peu des de la platja de la Marquesa. Segur que algú més s’hi
apunta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">*<span style="font-size: x-small;">xiringuito és una paraula que, tot i no estar
acceptada pels diccionaris normatius, descriu perfectament el tipus d’establiment
al qual em refereixo.</span></span></span></div>
</div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-11106992126291327942012-07-31T17:29:00.001+02:002012-07-31T17:37:40.087+02:00Emocions<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRAqSwa0-9tbghxons0Qjoiul-zwKRzGKhcfw17LBSEOQ6cNxG_jnHfJDPFLMlcEJ6SwIzspNWhshDTUfTvaTCGb7kJyyE826qQKygRuvsK6JWlCZ3vOOeNc2N81CihDMg_-CR6BPDSwY/s1600/sjordi04_P1010038_r240.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRAqSwa0-9tbghxons0Qjoiul-zwKRzGKhcfw17LBSEOQ6cNxG_jnHfJDPFLMlcEJ6SwIzspNWhshDTUfTvaTCGb7kJyyE826qQKygRuvsK6JWlCZ3vOOeNc2N81CihDMg_-CR6BPDSwY/s1600/sjordi04_P1010038_r240.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Vaig anar a Mataró, a un concert de La
Principal de la Bisbal. Aquest és un petit plaer que no em perdo des de fa una
colla d’anys. La Principal sempre forma part del programa de les Santes, la
bulliciosa festa major de la veïna capital del Maresme i la seva presència mou
a molts seguidors. No sempre hi ha ocasió de sentir aquesta, o altres cobles de gran prestigi, a les nostres comarques.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Perquè a Mataró sempre hi ha molta gent a les sardanes de festa major i no passa el mateix a casa nostra? És allò del peix que es menja la cua, hi ha molta gent perquè s’ofereix
qualitat i exquisidesa, i com que sempre hi ha gent, doncs poden portar la
Bisbal. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">I, sorgeix la pregunta de sempre: per què les sardanes han anat perdent ganxo, tan
en ballades com en concerts, i se la considera una mena <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rampoina que només interessa a la gent gran sense
que a la resta dels catalans els mereixi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap mena d’atenció? Aquesta és una polèmica de
la que no hi ha manera de treure’n l’entrellat. La meva teoria: el
desconeixement absolut per part de la gran majoria de la gent de l’immens patrimoni
musical que tenim en aquest camp de la sardana. Desconeixement de la música,
dels autors, de les cobles, de tot! I ja se sap: l’ignorant menysprea allò que
no coneix.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">I una confessió: en el meu cas, moltes
sardanes van lligades a moments concrets de la vida. Quan, a Mataró, en ple silenci la
Principal va encetar les notes del cant de tenora de la melodiosa sardana de Josep Coll “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cant a la vida”</i>, no vaig poder evitar que m’atrapés <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’emoció dels records.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Estimem la sardana. Ballem-la o escoltem-la,
però estimem-la.</span></span></div>
</div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-24796136609320648682012-07-30T15:43:00.002+02:002012-07-30T15:46:38.306+02:00Represa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfrMPqkhvTdnGTgtp3mkkk1f82dRtPzq7E-cIqefl9LAmS4WExsPb0rVJfXRtf7mNz6F4MjWqbY1ol5C-PGxKIfRaXJESVrtoB4YhlW5rXHbXpIvbvzv00JBLG20MAYDzfenCR68a-3mQ/s1600/29.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfrMPqkhvTdnGTgtp3mkkk1f82dRtPzq7E-cIqefl9LAmS4WExsPb0rVJfXRtf7mNz6F4MjWqbY1ol5C-PGxKIfRaXJESVrtoB4YhlW5rXHbXpIvbvzv00JBLG20MAYDzfenCR68a-3mQ/s400/29.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
He decidit continuar escrivint les meves impressions al bloc. No sé la regularitat que mantindré; fins fa pocs mesos, setmanalment intentava deixar alguna nota d'allò que em bullia a dins i volia que quedés escrit.<br />
Ho pensava aquest matí, mentre em banyava a la nostra platja. Em deia a mi mateix que, precisament ara que tinc tantes estones de silencis, potser em convé més que mai deixar sortir alguns dels meus pensaments i compartir-los amb aquells que segueixen aquest rebost. Ja sé que no sou gaires, però això és el de menys m'importa. Precisament, aquests darrers dies algú m'ha preguntat perquè no continuava escrivint, i això ha estat suficient perquè em replantegés el meu silenci.<br />
Doncs, a veure que en sortirà de tot això...</div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-8521586940050676992012-05-03T10:57:00.002+02:002012-05-03T10:58:19.720+02:00Per les terres de l'Èxode<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFaEHkA3RKOWTca0Z1XEcC_sFc8yoqmIX7Gw-IidG8npKZBPe4gVmVvlUl8lD__sPP7Df1pr_UocDprIaEvyzGeYyzdD65UogoPv92FUYHf-dHNWH4vlWQOHR89OqAW_7BHee9VeZO4pU/s1600/jordiacamell500.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" mea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFaEHkA3RKOWTca0Z1XEcC_sFc8yoqmIX7Gw-IidG8npKZBPe4gVmVvlUl8lD__sPP7Df1pr_UocDprIaEvyzGeYyzdD65UogoPv92FUYHf-dHNWH4vlWQOHR89OqAW_7BHee9VeZO4pU/s320/jordiacamell500.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Una nova experiència: llegir un llibre amb suport d’un muntatge gràfic via internet. Això ha estat possible amb “El camí d’Ubach. De Montserrat al Sinaí cent anys després”, una crònica de la travessia de la península del Sinaí, seguint la pista que l’any 1910 va deixar el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, signada per dos arqueòlegs inquiets, un caputxí de Barcelona i un dominic de Roma estudiants de l’Escola Bíblica i Arqueològica Francesa de Jerusalem.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
El pare Ubach va recórrer els deserts propers a la mar Roja visitant diferents indrets que s’han volgut identificar amb llocs que citen els llibres bíblics de l’Èxode i els Nombres on es narra la marxa del poble d’Israel cap a la Terra Promesa, guiats per Moisès des de la seva sortida d’Egipte. </div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Com el pare Ubach,i altres predecessors, en Jordi i en Riccardo van fer la ruta amb camells i amb guies beduïns, dormint moltes vegades al ras, i resseguint les tortuoses torrenteres i llargues valls (uadis) entre les muntanyes fantasmagòriques del desert sinaític.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
La detallada narració dels autors ens porta per aquest camins ì muntanyes que el lector pot anar resseguint visualment, com a complement del llibre, gràcies a l’excel·lent muntatge de vídeo amb fotografies i mapes en relleu que els autors han penjat al web de l’EBAFJ.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-3426972180888309232012-04-11T16:24:00.004+02:002012-04-11T16:33:10.389+02:00No hi ha pressa...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYteZhY8kwePPRaFe8NYBbeRID9Y3ITXmDg-RYQk07BDhHNtWRa041_kBDBfEGOMy-5o7U5MXc0okcLNYtsscHwXxnwOco_OrecoJtNpY1j3yZnKCjhUIj9xcEdZyU9uf-a69UeFsCJk4/s1600/super2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYteZhY8kwePPRaFe8NYBbeRID9Y3ITXmDg-RYQk07BDhHNtWRa041_kBDBfEGOMy-5o7U5MXc0okcLNYtsscHwXxnwOco_OrecoJtNpY1j3yZnKCjhUIj9xcEdZyU9uf-a69UeFsCJk4/s1600/super2.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">La Llei de Murphi es compleix inexorablement en tots els àmbits de la vida. "<i>Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas</i>", diuen els gallecs i tenen tota la raó.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"></span><span style="font-family: inherit;"><span lang="CA">H</span><span lang="CA">o he experimentat amb la famosa torrada untada amb mantega, amb la filera de cotxes del carril del costat que en una caravana sempre avança més que la meva, etc. La darrera va ser ahir, al “super”.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Eren quarts de quatre de la tarda, l’hora de la novel·la, i hi havia molt poca gent. A la caixa, un noi esperava que algú acabés la seva compra i passés a pagar. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Quan vaig tenir al cistell les quatre coses que havia anat a buscar i anava cap a les caixes, una senyora amb un carretó ben ple se’m va avançar. No hi pressa, vaig pensar.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Mentrestant, com que només hi havia un caixa oberta, darrera meu es va anar formant una petita cua, també amb carros bastant plens. Al veure la petita aglomeració el noi va demanar ajuda a una noia que estava fent una altra feina, la qual es va posar a la caixa del costat i va demanar que passéssim per allà... Ràpidament, la senyora de darrera meu, sense mirar res, em va tallar el pas i s’hi va posar. També duia, és clar, el carretó ben ple. No hi ha pressa, vaig recordar, i vaig continuar pacientment al meu lloc.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">La caixera del costat, molt diligent, anava passant comptes i es treia la gent de la cua a tota pastilla; el noi de la meva caixa s’ensopegava a cada moment: se li va acabar el paper de la màquina registradora; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>unes pizzes (quatre) no duien el codi de barres prou llegible i els va haver de teclejar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a mà, poc a poc, impertorbablement ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els quatre! perquè eren diferents; una ampolla d’aigua gotejava i es va haver de canviar; amb un lot de tres llaunes de caldo regalaven un sobre de sopes i el va haver d’anar a buscar; i, a l’hora de pagar, la targeta de la clienta no li “entrava” de cap manera!</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;">Em vaig quedar sol a la cua, perquè la caixera del costat va marxar ràpidament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per continuar amb la seva feina. No hi ha pressa, vaig insistir.</span></div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-66733969937440590692012-04-03T09:23:00.002+02:002012-04-03T09:25:44.079+02:00Una llumeta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhksN7LdoHLjwjJc1hqqmyf4GqrgTSpGbbdYfxyF68ByqzFt4bHzZaSAyWBhIaLVS9MiMuMnMH-pesuIwaaqfDtRV62PMy19y8Q4V9vw89ZmOuQBtFPmTbvvJ9Likw9fPVlwMkphhUMyeU/s1600/a+050+%2528640x393%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dea="true" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhksN7LdoHLjwjJc1hqqmyf4GqrgTSpGbbdYfxyF68ByqzFt4bHzZaSAyWBhIaLVS9MiMuMnMH-pesuIwaaqfDtRV62PMy19y8Q4V9vw89ZmOuQBtFPmTbvvJ9Likw9fPVlwMkphhUMyeU/s320/a+050+%2528640x393%2529.jpg" width="320" /></a></div>Me n’adono que pertanyo a un món que es va extingint, deixatat per tres grans monstres imparables: la cultura de l’immediatesa, la globalització anihiladora i l’emigració no integrada. Badalona és un dels laboratoris catalans on és més perceptible aquesta transició cap a un esdevenidor impensable. <br />
Tanmateix, allò que ha estat el paisatge natural de la meva vida es resisteix a desaparèixer davant l’empenta de la modernitat i la grisor. Molts ens neguem a cedir a la realitat, amb més fe que esperança, i ens encaparrem en mantenir viva una identitat que creiem que ens personifica.<br />
Això és més perceptible aquests dies de Setmana Santa quan gairebé tots els actes que es celebren, civils o religiosos, és igual, sembla que vagin a contracorrent de la riuada imparable que mou la nostra societat actual. <br />
Potser per això, el perill uneix voluntats per mostrar, un cop més, que encara hi ha molta gent que dóna sentit a allò que diu "mentre hi ha vida hi ha esperança". <br />
Gràcies a tots els que, aquests dies, manteniu viva aquesta llumeta.Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-76787918223935114312012-03-15T12:08:00.003+01:002012-03-17T08:58:10.107+01:00Estudiar, resar i obeir<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFyOnTmhpnFgYKpEV_Isqtcv3seEWsFaxU1vYnYjoqqg_5w86Mg9m2qfG9n-NNeM0fKL6jFfXscavXtNRQkQcA85MNPMyeAipwtILHpUk0TTaVVcJ7Dk9Brq7OVceJSb02c_RSKgqCn90/s1600/curas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img aea="true" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFyOnTmhpnFgYKpEV_Isqtcv3seEWsFaxU1vYnYjoqqg_5w86Mg9m2qfG9n-NNeM0fKL6jFfXscavXtNRQkQcA85MNPMyeAipwtILHpUk0TTaVVcJ7Dk9Brq7OVceJSb02c_RSKgqCn90/s320/curas.jpg" width="291" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Estava plantat davant la pantalla, amb un full en blanc per omplir i el cap ple d’idees que se’m barrejaven per escriure alguna cosa al bloc quan, de sobte, m’han ressonat tres paraules que havia sentit quan anunciaven a TV3 l’emissió del programa “30 minuts” dedicat a les persones que decideixen fer-se capellans. En aquell anunci, un dels joves consultats deia que estudiar, resar i obeir, ha de ser la feina principal dels preveres.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Haig de dir que no vaig poder veure el reportatge, però n’he sentit comentaris de tota mena. Comentant-ho amb una redactora del canal català, tot i que ella no va intervenir en aquest programa, em deia que es va voler recollir un ampli ventall d’opinions sobre el tema de les vocacions, i que aquesta era la realitat que s’havien trobat.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Sortosament, aquesta és una opinió ben particular, però no deixa de ser significativa de l’existència d’un sector del clergat que s’està formant i que comença a ocupar llocs clau a l’Església, amb una marcada tendència conservadora, molt apartada de la manera de pensar de la nostra societat catalana, molt més oberta i socialitzada. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Una línia que està a les antípodes de tants i tants preveres i religiosos i religioses que viuen la seva vocació amb uns valors molt més evangèlics que els dels nostre jove capellà, per a qui paraules com apostolat, fraternitat, evangelització, caritat, resten en segon terme o oblidades del seu manual ideal pel sacerdot. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Si mirem enllà, no és la manca de vocacions el que ens pot preocupar als catòlics, sinó la formació d'alguns pastors que s’estan preparant per dirigir el nostre ramat. </span></div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-41958650961636123462012-02-24T17:16:00.001+01:002012-02-24T17:17:27.938+01:00Delacroix aigualit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyGvieT5TA1-ElWvNPzy8Q5ib01X07c-GcCmJUkDDCd-1qRxhaUTKH0yDAzyGYdC4o3VZKd0VkbsCbkwZDovf5yGBiTd92NQhb2Djp6udkNjLU7jc1k-AiVit_GlHlVnPBTlKmyV58sHU/s1600/delacroix.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" lda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyGvieT5TA1-ElWvNPzy8Q5ib01X07c-GcCmJUkDDCd-1qRxhaUTKH0yDAzyGYdC4o3VZKd0VkbsCbkwZDovf5yGBiTd92NQhb2Djp6udkNjLU7jc1k-AiVit_GlHlVnPBTlKmyV58sHU/s320/delacroix.jpg" width="320" /></a></div>M’ha decebut una mica l’exposició que presenta el CaixaForum sobre el pintor francès Eugène Delacroix. La veritat és que m’esperava una mostra molt més “plena” que la se’ns ofereix, tot i que la quantitat de material és prou abundant.<br />
M’ha decebut perquè hi falta la “plana major” de la pintura de Delacroix, encara que n’hi ha una representació prou important. Però, quadres com “La llibertat guiant el poble”, “La mort de Sardanàpal” (hi ha un esbós quasi definitiu del tema), “Dant i Virgili a l’infern” o “La massacre de Quios”, entre altres, són un bagatge prou important per trobar-lo a faltar en una exposició que s’anuncia com a molt complerta. Això sí, és una exposició interessant per a estudiosos del pintor francès, per la una gran quantitat d’esbossos i apunts que s’han aplegat. Però és allò de “els arbres no et deixen veure el bosc”.<br />
Aquestes mancances, però, no em priven de dir que la visita a l’exposició és totalment recomanable. L’obra romàntica de Delacroix és d’aquelles que entren pels ulls gràcies a una paleta pictòrica molt vistosa i a unes escenificacions que doten als personatges d’un moviment quasi teatral. <br />
Per gaudir-la, ara que ja sabeu el pa que s’hi dóna.Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-4507196038929519332012-02-15T19:15:00.000+01:002012-02-15T19:15:28.132+01:00Pujant a la Panadella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitRivnJNySUTmurww-hieMv6ALHK80idUvdIxiOjPjoC-jVeuT-JhId-7QWEuqi66BaJj0PzfTUqO64v9__FCl2I582mVF9jF7m83xvhBc1KFEHZWP-oN13IUWYdkv4UEX1AEYJN57H8w/s1600/700+(349x262).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitRivnJNySUTmurww-hieMv6ALHK80idUvdIxiOjPjoC-jVeuT-JhId-7QWEuqi66BaJj0PzfTUqO64v9__FCl2I582mVF9jF7m83xvhBc1KFEHZWP-oN13IUWYdkv4UEX1AEYJN57H8w/s320/700+(349x262).jpg" width="320" yda="true" /></a></div>Dissabte passat vaig pujar a la Panadella. Amb cotxe tots ho hem fet, abans per l’antiga N-II i ara per la moderna autovia A-2. Però aquesta vegada ho vaig fer a peu, seguint el camí de Sant Jaume que arrenca al Port de la Selva i entra a l’Aragó seguint un parell de variants.<br />
Feia un fred que pelava. Segons els meteoròlegs aquella havia sigut la nit més freda des de fa no sé quants anys i aquella zona de l’Anoia sempre baixa per sota de les mitjanes. I, per acabar de fer el pes, un ventet persistent ens va anar fuetejant durant tot el matí.<br />
La sortida era a Jorba i l’arribada dalt de la Panadella. Des d’Igualada, una bona part de l’itinerari marcat se l’ha menjat la nova autovia i ara cal seguir per l’asfalt de l’antiga nacional, per la que no hi circula pràcticament ningú. El camí travessa uns quants poblets que han anat perdent població i s’han quedat en molt poca cosa. Havien crescut al peu del Camí Ral bàsicament com a punts de servei, primer pels carreters i diligències i, més endavant, pels camioners i autocars, però amb l’abandó de la carretera han perdut la seva primogènita raó de ser i només hi resten uns pocs veïns.<br />
Jorba, Santa Maria del Camí, Porquerisses, Sant Genís... pobles mig fantasmes, amb la majoria de cases tancades, que només recuperen una mica la seva vitalitat a l’estiu quan alguns propietaris venen a passar-hi uns dies fugint de les grans ciutats.<br />
En mig de la fredor del matí, però, una nota de generositat. Cercant un racó per esmorzar a recer del vent en un d’aquests poblets, una veïna ens va oferir la clau del local públic del poble on ens vam poder recuperar una mica del fred que dúiem al damunt. Gràcies!Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-101802886091149977.post-4103561250645531082012-02-10T16:23:00.000+01:002012-02-10T16:23:18.727+01:00Neuromante<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL-V1BWRl1jrhfLZWKIXyHb7cxiRRcLgYWOZOwfEPxy8-WodkfFhKjG_RzIibc_94K393m7lYkxIm7O6Q7EN_plpLMzD08l0DiYTPpUiQcQ8jQb7f0YTcNevxfTu5m4nRMPY7bhgxbs4c/s1600/natali-neuromante-pelicula.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" sda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL-V1BWRl1jrhfLZWKIXyHb7cxiRRcLgYWOZOwfEPxy8-WodkfFhKjG_RzIibc_94K393m7lYkxIm7O6Q7EN_plpLMzD08l0DiYTPpUiQcQ8jQb7f0YTcNevxfTu5m4nRMPY7bhgxbs4c/s320/natali-neuromante-pelicula.jpg" width="320" /></a></div>Em pensava que Ulisses era la novel·la més complicada que havia llegit fins ara. Una novel·la que té molta gent però que gairebé ningú no ha llegit del tot. I és que, Déu n’hi do del llibre de James Joyce…<br />
Doncs ara acabo de llegir-ne una altra que m’ha semblat encara més difícil, i sort n’he tingut de la nombrosa informació que he trobat a Internet per treure’n una mica l’entrellat de tot plegat. Es tracta de Neuromante, de William Gibson, una novel·la de ciència ficció, de l’any 1984, que es mou en espais de relacions informàtiques entre homes i màquines, molt abans que Internet arribés a tenir el protagonisme que ha pres en el nostre món cibernètic.<br />
És una novel·la que marca tendència i es considera una mica punt de partida de tota una moda literària que posteriorment s’ha anat portant al cinema, una mica en la línia de les conegudes Matrix.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">No és que m’agradin massa les novel·les de ciència ficció; en realitat gairebé no n’he llegit cap més enllà de les clàssiques de Juli Verne, George Orwell o Aldous Huxley, però, fullejant un llibre que hi havia al sofà de casa del meu fill, Mona Lisa Acelerada, després de la sobretaula d’un dia de festa, em va entrar la curiositat. Em va advertir que aquell era el tercer d’una trilogia de William Gibson (Trilogia del Sprawl), i que si volia entendre alguna cosa potser em caldria començar pel primer de la sèrie, Neuromante, que me’l deixaria si el volia llegir... I, sense saber ben bé que em feia, li vaig dir que sí.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">La veritat és que, malgrat totes les ajudes que he cercat, m’ha costat molt seguir l’entrellat del guió que més o menys he anat entreveient a grans trets, però, baixar al detall m’ha resultat extremament dificultós. Tampoc he pogut llegir-lo seguit perquè em bloquejava i m’ha calgut anar-ho fent a petites dosis, rellegint sovint molts passatges. Ha estat, ho reconec, un exercici de lectura masoquista. Tanmateix, finalment l’he acabat per superar el repte de voler conèixer una mica aquest tipus de literatura; però crec que amb un sol plat ja n’he quedat una mica tip, tot i reconèixer la qualitat i nivell del seu autor.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/09365941169964089563noreply@blogger.com1