Tot plegat ha semblat l’epíleg d’una historia imaginària
dolenta d’allò més. La patètica escenografia que ha acompanyat al papa Benet
XVI des que va anunciar la seva renúncia a la càtedra no ha afavorit gens el
concepte d’home seriós que molts tenim d’ell.
Segur hi ha ajudat molt la fam de notícies
sensacionalistes dels mitjans de masses que s’han pogut alimentar amb els grans
espectacles de comiats i més comiats, cartes tancades, llamps caiguts del cel,
helicòpters sobrevolant la Ciutat Eterna i portes que es tanquen al món.
Benet XVI segurament s’ha vist superat pels
esdeveniments i s’ha aplegat a la voluntat d’una litúrgia curial que gaudeix
d’aquestes posades en escena. I tot just som al principi…
De totes maneres, qui no vulgui pols que no
vagi a l’era.
