dissabte, 21 de gener del 2012

No hi ha com tenir recursos




L’enginy dels humans no té aturador. Sobretot quan es tracta de buscar respostes a qualsevol trava que se’ls vagi posant pel davant.
Amb motiu de la prohibició de fumar en els locals tancats, i com si això representés que els bars haguessin de perdre clientela (el qui va al bar, va al bar, i si tots estan afectats per la mateixa llei, no té cap sentit dir que els clients aniran a un altre lloc), molts propietaris d’aquests establiments s’han espremut el cervell i han inventat una mena de “mini espais” a l’exterior del local, on hi han adaptat uns elements minimalistes per atendre aquells que no es volen perdre el plaer de fumar el seu cigarret a l’hora de fer un cafè o prendre una cervesa.
Com més estret és el carreró on hi ha l’establiment, més enginyós és l’espai creat. Si aneu amb els ulls oberts, en veureu de ben curiosos: un petit prestatge per posar-hi un got o una tassa, una banqueta adossada a la paret, unes tauletes de l’Ikea… tots amb el seu corresponent cendrer, això sí.
En presento una petita selecció fotogràfica, però el panorama ciutadà és molt ampli. Més d’un mereixeria un premi per la seva l’inventiva.

dimecres, 11 de gener del 2012

Massa Messi

Sóc dels que hauria votat Xavi per a la Pilota d’Or.
Com a qualsevol que li agradi el futbol, m’agrada molt Messi. Penso que el seu joc és vistós, entregat i oportunista, que moltes vegades és desequilibrant i, en ocasions, genial. El Barça, segur, serà on és mentre Messi continuï sent Messi.
Tanmateix, des d’una posició que considero neutral (ja he dit moltes vegades que jo sóc del Badalona, tot i que m’agrada el Barça, però també l’Espanyol, el Girona, el Nàstic…)penso que la grandesa de Messi ve realçada pel conjunt del qual forma part. Sense aquest “tot” que és l’equip blaugrana, Messi no deixaria de ser un bon jugador, un gran jugador, dels millors… però no seria Messi.
És per això que crec que la Pilota d’Or, ja que no es pot atorgar a aquest “tot” perquè es tracta d’un títol individual, s’hauria de concedir a un jugador que personifica aquesta manera total d’entendre el joc d’equip, que és el que, al cap i a la fi, està donant tants triomfs al club blaugrana. I aquest jugador no és altre que Xavi Hernández.
I compte amb el que pot passar amb Messi. Tot i la senzillesa humana que desborda, tan en el camp com fora, el tractament gairebé idòlatra que li donen molts mitjans escrits i audiovisuals (i penso especialment en alguna televisió concreta), tractament que van encomanant al públic, sobretot als més petits i vulnerables, podria arribar a desdibuixar i danyar aquesta gran figura del futbol, com a persona i com a jugador i, aleshores, estarien matant la gallina de la “pilota d’or”.

diumenge, 1 de gener del 2012

El medicament

Estic molt constipat i el metge m’ha dit que haig de prendre un antibiòtic i un mucolític-expectorant (al menys això diu el prospecte que tinc a casa). Aquest darrer es presenta en uns sobrets que contenen unes pólvores blanques que abans cal dissoldre en una mica d’aigua.
Com que, sortosament, fins ara no estic massa avesat a això de prendre medicaments, cada vegada que obro el sobret el buido escrupolosament dins el got mirant que no hi quedi cap granet, remeno bé el got amb l’aigua i m’ho bec quan encara dóna voltes per evitar que resti cap pòsit al cul del got. Si veig algun granet que no s’ha dissolt procuro posar-hi una mica més d’aigua per recollir els que hi hagi pogut quedar.
Suposo cada sobre conté la mesura exacte que cal prendre perquè el producte faci l’efecte desitjat pels metges que el recepten. Segurament, amb una mica menys de pólvores no s’arribaria la quantitat precisa i si n’hi hagués una mica més els efectes podrien ser contraindicats... Per això, si el contingut és la mida exacta, no em puc pas permetre deixar-hi res, perquè llavors estaria prenent el medicament en va.
Per altra banda, però, qui m’assegura que l’empresa farmacèutica que ha envasat aquest producte ho ha fet de manera estrictament correcta. Potser, és un suposar és clar, és una empresa que passa per una època difícil i els seus directius pensen que una manera d’estalviar una miqueta és “retallant” uns granets en cada sobre dels medicaments. Clar que també podria passar tot el contrari, que l’empresa tingui excedents d’aquest producte i el vagi “col·locant” posant-ne un pèl més a cada sobret. En els dos casos la quantitat que jo em prendria no seria la que el metge es pensa que m’ha receptat per curar-me el refredat.
Total, que m’estic medicant i... vés a saber si em servirà de gaire.