diumenge, 27 de novembre del 2011

D'arbres i gavines


Badalona s’ha convertit darrerament en focus de notícies. Al menys per La Vanguardia on, els darrers dies, la ciutat ocupa espais prou remarcables. No sé, però, si passa el mateix en altres mitjans. La morbositat que suposa veure el nou equip municipal desenvolupant, o no, el seu programa és motiu d’un seguiment de la ciutat molt més remarcable que el que va tenir durant la llarga etapa del govern anterior.
També els ciutadans estem a la que salta. Fins a cert punt és ben normal. Acostumats a l’anterior etapa dominada, sobretot darrerament, per una manera de fer grisa i per inèrcia, qualsevol canvi és ràpidament comentat i analitzat per la gent, ja sigui “pro o anti” Albiol. Ja sabem que majoritàriament anti al meu barri del Centre. La darrera, és clar, les il•luminacions nadalenques dels carrers, especialment l’ornamentació de la plaça de la Vila.
Pel que fa a la aquesta última, des de l’encesa de divendres els comentaris de tota mena han corregut d’una banda a l’altra. N’hi ha per a tots els gustos: que si és una “horterada”, que què se n’ha fet del pessebre?, que a l’arbre de color blau PP només li falten unes gavines... La meva opinió? Tot això i una mica més.
He llegit que l’idea és donar molta més vistositat i color per atraure visitants a les zones comercials que deu ser el que més interessa. Molt bé, si aquesta és l’idea del Nadal dels nou responsables municipals, la veritat, no hi hem guanyat res. Que lluny van quedant les referències d’aquells Nadals de la tradició cristiana... Algú m’ha dit que hi haurà pessebre a la plaça de la Vila. Resto a l’expectativa.
M’ha sortit tot molt dispers, no sé si m’explico.

dijous, 17 de novembre del 2011

Classificació LLiga de Bàsquet

18 FIATC JOVENTUT                                     
17 OBRADOIRO CAB                                   
16 UCAM MURCIA                                             
15 GRAN CANARIA 2014                              
14 LAGUN ARO GBC                                      
13 B. DE RUEDA VALLADOLID                
12 CAI ZARAGOZA                                         
11 ASEFA ESTUDIANTES                                 
10 BALONCESTO FUENLABRADA            
9 GESCRAP BIZKAIA                                     
8 ASSIGNIA MANRESA                                     
7 VALENCIA BASKET                                    
6 CAJASOL BANCA CíVICA                               
5 LUCENTUM ALICANTE                            
4 CAJA LABORAL                                              
3 UNICAJA                                                           
2 REAL MADRID                                                
1 F.C. BARCELONA                                            

Què dius que què? Que estic mirant el diari al revés? Va, home, va, no m'esguerris la festa!
Veus? Ja m'has donat el dia...

Qui se'n recorda?:
QUAN EREM ELS MILLORS

dimarts, 8 de novembre del 2011

Un pop en un garatge

Avui he fet “giri” autèntic: he anat a visitar la Sagrada Família com un turista més i m’he sentit una mica fora de casa. M’explicaré. Resulta que tinc uns cosins de França que han vingut aquí a passar uns dies. Vénen regularment, però no havien visitat el temple d’en Gaudí des dels anys seixanta, quan tot just es podia contemplar la façana del Naixement i pujar, a peu, a les torres. Fa un any, és clar!, van veure per televisió tot el rebombori de la visita del papa i el primer que m’han insinuat al arribar és que els agradaria tornar a veure el temple d’en Gaudí. Normal, no?
La Sagrada Família l’he visitat, darrerament, en dues ocasions. L’última vegada va ser uns mesos abans de la inauguració oficial, gràcies al programa “Quedem?” que organitza l’Òmnium de Badalona. Va ser una grata experiència ja que ens va acompanyar una noia de Badalona de l’oficina tècnica de les obres del temple, la qual ens va explicar totes les interioritats i anècdotes del procés de la construcció. Un parell d’anys abans, i en ocasió de la col•locació de la figura de santa Teresa a l’exterior, ja l’havia visitat. En aquella ocasió ens va guiar el propi arquitecte en cap, el senyor Jordi Bonet.
Ara, però, la visita ha tingut un caire diferent. Sort que comprant les entrades per Internet m’he estalviat de fer la llarga cua per accedir a les taquilles. Un cop a dins, tota l’estona em estat envoltats per una immensa gernació de turistes, uns amb guies de llengües ben diverses, altres amb aquell aparell d’autoguia tan antipàtic. M’he sentit una mica com un pop en un garatge, com s’acostuma a dir. El català no l’he sentit pràcticament en tota l’estona, i un parell de vegades que m’he adreçat a uns dels informadors del temple en català m’han contestat, molt amablement, això sí, en un correcte castellà de Sudamèrica. També els vigilants, tot i que un m’ha contestat en català quan l’he preguntat si la cripta era oberta, quan es dirigien als turistes que entraven a l’església amb la gorra els deien “sombrero no, por favor”; és que els japonesos o russos, posem pel cas, entenen millor el castellà que el català?
És per aquestes petites escletxes que anem perdent la nostra identitat.