Poc a poc, el “Dia sense cotxes” ha anat perdent l’empenta dels primers anys, fins al punt que molt poca gent del barri del centre de Badalona el celebra. Tret dels veïns de la mitja dotzena de carrers que encara segueixen la festa, pràcticament ningú participa dels pocs actes que subsisteixen. A la resta de la ciutat ni se’n parla, ni se sap que existeixi.
No cal cercar culpables. És la tònica general. Les coses acostumen a començar amb empenta per part d’uns quants, però després només la dinàmica ho manté, fins que aquesta es va esmorteint i tot es torna gris fins que s’apaga.
Els primers anys era habitual veure una corrua de gent que anava d’un carrer a l’altre, hi havia entitats que obrien parades, es visitaven alguns domicilis particulars per veure-hi col·leccions, jardins i altres curiositats... El barri era una illa festiva oberta a tothom.
Ara la cosa es limita a uns pocs carrers que celebren un sopar de veïns, a algun altre acte voluntariós i poca cosa més.
Tampoc sembla que l’Associació de Veïns tingui l’empenta dels primers anys com a capdavantera de la festa. Això, sumat a la manca d’actes centrals, els quals han anat desapareixent del programa, així com també a la poca pedagogia desplegada del perquè de la festa i a la imperceptible propaganda dels mitjans de comunicació, fa que la diada vagi perdent la seva raó de ser.
No cal cercar culpables. És la tònica general. Les coses acostumen a començar amb empenta per part d’uns quants, però després només la dinàmica ho manté, fins que aquesta es va esmorteint i tot es torna gris fins que s’apaga.
Els primers anys era habitual veure una corrua de gent que anava d’un carrer a l’altre, hi havia entitats que obrien parades, es visitaven alguns domicilis particulars per veure-hi col·leccions, jardins i altres curiositats... El barri era una illa festiva oberta a tothom.
Ara la cosa es limita a uns pocs carrers que celebren un sopar de veïns, a algun altre acte voluntariós i poca cosa més.
Tampoc sembla que l’Associació de Veïns tingui l’empenta dels primers anys com a capdavantera de la festa. Això, sumat a la manca d’actes centrals, els quals han anat desapareixent del programa, així com també a la poca pedagogia desplegada del perquè de la festa i a la imperceptible propaganda dels mitjans de comunicació, fa que la diada vagi perdent la seva raó de ser.
.
3 comentaris:
Avui en dia la gent es cansa (ens cansem) de tot amb una facilitat extraordinària. La vestimenta només esta de moda una temporada; els establiments comercials o bé han de canviar d'amos o de decoració perquè, després de la curiositat que desperta la inauguració, l'entusiasme del públic va decreixent; les òperes mantenen (afortunadament) la música, però l'època, el llibret, l'escenografia són objecte de enormes manipulacions per tal d'oferir nous alicients. I així passa en la majoria de les coses. El valor afegit que aportava abans l'antiguitat a un establiment, entitat, o producte, és ara un certificat de garantia amb la data caducada.
El dia sense cotxes és "dejà vu"
Tens tota la raó Rafel amb el teu comentari. Potser nosaltres també comencem a ser "dejà vu"...
Efectivament, el dia sense cotxes es més aviat un sopar al carrer amb els veïns (que està força be!). Un dia sense cotxes seria poder tancar els carrers durant un dia feiner i no un dissabte al vespre.
Molt encertats els comentaris de R Pujals.
Publica un comentari a l'entrada