El mes de juny acostuma a ser un dels més esbojarrats de l’any, si no el que més. Deu ser que el dia s’allarga d’allò més i dóna per a moltes activitats, el cas és que les agendes s’omplen a vessar i els horaris es trepitgen els uns amb els altres, quan no coincideixen.
De retorn d’uns dies de desarrelament absolut, m’he trobat totalment col•lapsat pel panorama que tenia davant. La coincidència en una sola setmana de diferents compromisos, als quals calia afegir un bon nombre celebracions familiars i tradicionals, m’han format un teixit vital certament angoixant, com una sensació d’atzucac, que mai havia sentit.
Fins i tot aquest petit escrit setmanal se n’ha ressentit. Ara mateix, malgrat la quantitat d’experiències que s’han amuntegat en poques jornades, sóc incapaç de discernir cap idea per fer-ne un comentari. Deixem que passin uns dies i el pòsit reposi a sota del vas.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada