Ho pensava aquest matí, mentre em banyava a la nostra platja. Em deia a mi mateix que, precisament ara que tinc tantes estones de silencis, potser em convé més que mai deixar sortir alguns dels meus pensaments i compartir-los amb aquells que segueixen aquest rebost. Ja sé que no sou gaires, però això és el de menys m'importa. Precisament, aquests darrers dies algú m'ha preguntat perquè no continuava escrivint, i això ha estat suficient perquè em replantegés el meu silenci.
Doncs, a veure que en sortirà de tot això...
1 comentari:
Segur que surt el millor que portes a dins. Endavant!
Publica un comentari a l'entrada