Ja fa uns quants anys que, gràcies a uns amics que hi tenen un pis, acostumo a passar uns dies en aquest petit racó de la nostra geografia.
Des de sempre, el sector de la Costa Brava que va des de Sant Feliu fins a Begur m’ha semblat d’una bellesa única. Ara, però, amb el pas del temps, ha anat perdent aquell plus de magnetisme que li atorgava quan de jove el vaig descobrir per primera vegada.
Però, només vull parlar de Llafranc. En el decurs dels pocs anys que freqüento aquest petit barri de Palafrugell, potser uns deu, he pogut observat que ha sofert una metamorfosi considerable. No pas en el seu aspecte extern, el qual manifesta una pobra voluntat d’inversió per part del seu ajuntament, ni en l’urbanístic, que ja no té remei com en tantes altres poblacions costaneres, sinó en l’aspecte més humà: la seva gent. Clar que aquesta només és una impressió recollida en uns pocs dies i sense arribar a aprofundir en absolut. Desconec, fins i tot, quina és l’actual població estable de Llafranc.
El que si he observat és que la composició de la colònia estiuenca ha anat mudant de costums i de composició. De ser una zona on un bon nombre de famílies cada any hi passava bona part de l’estiu, ha passat a ser un lloc d’estades curtes i població molt més volàtil. Per altra banda, a la platja, darrerament hi trobo a faltar una gran quantitat de persones grans que tenien cura dels seus nets, mentre els pares apuraven els darrers dies de treball abans de començar les seves vacances. El temps no perdona.
Amb l’aparició dels viatges de baix cost i el desenvolupament turístic de molts països fins ara inabastables, ha crescut geomètricament el nombre de famílies que dediquen el seu pressupost de vacances a fer un viatge a destins més o menys exòtics. Les vacances de descans no estan de moda i, a Llafranc, ja es nota.Amb tot, si us decidiu a passar uns dies a Llafranc, us recomano dos moments inoblidables: un bany a primera hora del matí, quan el sol tot just ha trencat les boires de l’horitzó i un passeig fins a Calella pel camí de ronda a darrera hora de la tarda.
Des de sempre, el sector de la Costa Brava que va des de Sant Feliu fins a Begur m’ha semblat d’una bellesa única. Ara, però, amb el pas del temps, ha anat perdent aquell plus de magnetisme que li atorgava quan de jove el vaig descobrir per primera vegada.
Però, només vull parlar de Llafranc. En el decurs dels pocs anys que freqüento aquest petit barri de Palafrugell, potser uns deu, he pogut observat que ha sofert una metamorfosi considerable. No pas en el seu aspecte extern, el qual manifesta una pobra voluntat d’inversió per part del seu ajuntament, ni en l’urbanístic, que ja no té remei com en tantes altres poblacions costaneres, sinó en l’aspecte més humà: la seva gent. Clar que aquesta només és una impressió recollida en uns pocs dies i sense arribar a aprofundir en absolut. Desconec, fins i tot, quina és l’actual població estable de Llafranc.
El que si he observat és que la composició de la colònia estiuenca ha anat mudant de costums i de composició. De ser una zona on un bon nombre de famílies cada any hi passava bona part de l’estiu, ha passat a ser un lloc d’estades curtes i població molt més volàtil. Per altra banda, a la platja, darrerament hi trobo a faltar una gran quantitat de persones grans que tenien cura dels seus nets, mentre els pares apuraven els darrers dies de treball abans de començar les seves vacances. El temps no perdona.
Amb l’aparició dels viatges de baix cost i el desenvolupament turístic de molts països fins ara inabastables, ha crescut geomètricament el nombre de famílies que dediquen el seu pressupost de vacances a fer un viatge a destins més o menys exòtics. Les vacances de descans no estan de moda i, a Llafranc, ja es nota.Amb tot, si us decidiu a passar uns dies a Llafranc, us recomano dos moments inoblidables: un bany a primera hora del matí, quan el sol tot just ha trencat les boires de l’horitzó i un passeig fins a Calella pel camí de ronda a darrera hora de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada