S’ha comentat a tots els mitjans: el somni de Martin Luther King manifestat fa 45 anys en plena campanya de reivindicacions davant la intransigència d’una gran part de la societat blanca americana pel que fa a l’aplicació de les lleis sobre la igualtat racial, finalment s’ha realitzat. Almenys, en una bona part.
Quan King proclamava que havia somniat que algun dia blancs i negres serien capaços de lluitar junts per la llibertat, poc podia imaginar que gairebé mig segle després un negre arribaria a l’estadi més alt de l’administració del seu país. Barack Obama, president!
Les imatges del reverend Jesse Jackson, líder de la lluita pels drets civils, amb llàgrimes als ulls per la victòria d’Obama, han donat la volta al món i han estat prou significatives de la transcendència d’aquest fet. La situació de plena igualtat és encara llunyana però els arguments dels discriminadors són cada vegada més dèbils i bandejats.
Per aquest camí, les utopies sempre estan al nostre abast.
Quan King proclamava que havia somniat que algun dia blancs i negres serien capaços de lluitar junts per la llibertat, poc podia imaginar que gairebé mig segle després un negre arribaria a l’estadi més alt de l’administració del seu país. Barack Obama, president!
Les imatges del reverend Jesse Jackson, líder de la lluita pels drets civils, amb llàgrimes als ulls per la victòria d’Obama, han donat la volta al món i han estat prou significatives de la transcendència d’aquest fet. La situació de plena igualtat és encara llunyana però els arguments dels discriminadors són cada vegada més dèbils i bandejats.
Per aquest camí, les utopies sempre estan al nostre abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada