Va ser l’amic Ricard Pedrals qui em va parlar per primera vegada de dos indrets de Catalunya espectaculars i molt poc coneguts: els congosts de Mont-rebei i de Fra Guerau. Així que em va posar el “cuquet” al cos i no vaig estar tranquil fins que els vaig poder visitar.
Són dos llocs ben diferents. El congost de Fra Guerau és un tall produït pel riu Montsant que separa les serres de Llena i Montsant. El congost retalla la serra amb un intimisme i una serenitat que imposen formant l’anomenada Vall del Silenci. El camí transita per diferents nivells a través de sals d’aigua, gorgs, boscos, balmes… fins que, a tocar del riu, arriba a l’ermita romànica de Sant Bartomeu, lloc d’un cert encanteri, on una placa recorda que el pare Palau va ser el darrer eremita que habità aquest lloc, mitjan el segle XIX.
L’altre congost, el de Mont-rebei -a la fotografia-, a la serra del Montsec, és l’espectacularitat feta natura. Té dos accessos, un més planer al nord, pel Pont de Montanyana, i l’altra des de Corçà, al sud, una mica més dificultós. Aquest darrer, però, ofereix una aproximació impressionant. És com accedir a un espai colossal amb l’escenari preparat per oferir un gran espectacle, amb unes grandioses parets verticals a mena de teló i el Pirineus blanc com a decorat de fons.
El congost de Mont-rebei, obert pel Noguera Ribagorçana al topar amb la serralada, separa Catalunya d’Aragó. Un camí de ferradura, excavat parcialment a la paret de la part catalana, ressegueix durant uns centenars de metres l’estret pas del riu des d’una certa altura, lo qual el converteix en un mirador privilegiat.
Dos grans espectacles!
Són dos llocs ben diferents. El congost de Fra Guerau és un tall produït pel riu Montsant que separa les serres de Llena i Montsant. El congost retalla la serra amb un intimisme i una serenitat que imposen formant l’anomenada Vall del Silenci. El camí transita per diferents nivells a través de sals d’aigua, gorgs, boscos, balmes… fins que, a tocar del riu, arriba a l’ermita romànica de Sant Bartomeu, lloc d’un cert encanteri, on una placa recorda que el pare Palau va ser el darrer eremita que habità aquest lloc, mitjan el segle XIX.
L’altre congost, el de Mont-rebei -a la fotografia-, a la serra del Montsec, és l’espectacularitat feta natura. Té dos accessos, un més planer al nord, pel Pont de Montanyana, i l’altra des de Corçà, al sud, una mica més dificultós. Aquest darrer, però, ofereix una aproximació impressionant. És com accedir a un espai colossal amb l’escenari preparat per oferir un gran espectacle, amb unes grandioses parets verticals a mena de teló i el Pirineus blanc com a decorat de fons.
El congost de Mont-rebei, obert pel Noguera Ribagorçana al topar amb la serralada, separa Catalunya d’Aragó. Un camí de ferradura, excavat parcialment a la paret de la part catalana, ressegueix durant uns centenars de metres l’estret pas del riu des d’una certa altura, lo qual el converteix en un mirador privilegiat.
Dos grans espectacles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada