La nova fauna muntanyenca

Caminant per les nostres muntanyes, sobretot per les més properes a les grans ciutats, és fàcil creuar-te amb una gran varietat d’espècies vivents que freqüenten els camins. Sense descartar els típics motxillaires, cada vegada més escassos i en greu perill d’extinció, es pot assegurar que la fauna que es belluga pels nostres boscos, principalment els caps de setmana, va en augment d’una manera alarmant i amenaça seriosament l’ecosistema.
A més dels ja citats motxillaires, altrament dits xirucaires, més aviat inofensius –sempre hi ha excepcions–, cal tenir en compte a un determinat tipus de boletaires, espècie carronyera que arrasa amb tot el que troba; als ciclistes que utilitzen els camins estrets i amb desnivell pronunciat com a pistes per mostrar la seva perícia i van obrint solcs per on circula l’aigua de la pluja que acaba per destrossar-los; a alguns motoristes i conductors de quads que creuen que això de cremar benzina i fer molt de soroll és un nou esport amb el qual poden omplir el seu ego; als conductors de tot terrenys que es dediquen a seguir el curs d’un riu, o una riera, o a circular fora dels camins amb una prepotència malaltissa; a certs caçadors que, amb l'escopeta a punt, es dediquen a perseguir tot allò que belluga… Ah! I els genis que s’inventen urbanitzacions en zones inversemblants, tallant camins i drets de pas amb una impunitat absoluta.
I diuen que els senglars comencen a envair zones poblades. Clar…

Nota: No voldria que es sentissin ofesos els bons boletaires que respecten el bosc, els ciclistes que van pels camins marcats, els motoristes i quads que passen pels vials autoritzats, els propietaris de tot terrenys que en fan un ús correcte, els caçadors assenyats… El bosc és de tots i una joia per poder-lo disfrutar.