Estic rellegint Porcel, "Cavalls cap a la fosca". La mort de l'escriptor ocorreguda avui fa un mes m'ha empès a fer-ho. Haig de dir que he seguit Baltasar Porcel més a la seva columna diària de la Vanguardia que als seus llibres, i que sempre m'ha costat classificar-lo.
És, això sí, un autor mediterrani, mallorquí, andritxol. La natura del racó de Mallorca que el va veure néixer impregna els seus escrits. Andratx i Porcel són indestriables.
Ara, pocs anys després d'una molt agradable estada a la Serra de Tramuntana, rellegir aquest llibre és un exercici de memòria molt gratificant. És tornar a viure les passejades entre els pins les tardes d'estiu, és sentir la remor del vent marí entre les seves branques i el cant incordiant de les cigarres, és recuperar l'olor de la mar propera i la llum de cap al tard. És deixar-se portar pel record d'aquell paisatge de penyasegats, de vil·les que desafien el pas dels anys, de poblets una mica apartats de la Mallorca turística: Banyalbufar, Estellencs, Esportes, Andratx, Deià, Valldemosa...
Mallorca, Serra de Tramuntana, Porcel... un plaer!
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada