Avui toca Elvis

No podria ser d’una altra manera tenint en compte que ahir, 8 de gener, Elvis Presley, el mític cantant americà, hauria fet 75 anys. La seva mort anticipada ens va deixar la imatge d’un Elvis encara en plena activitat, tot i que en els darrers temps havia desmillorat el seu estat físic a causa de la mala alimentació i el consum de drogues.
Ens van quedar les seves cançons, les seves pel•lícules, aquell concert mític de Hawai, que es va transmetre per televisió a tot el món, i les seves formes que van crear un estil que encara reviu en molts dels seus innombrables seguidors.
L’Elvis Presley va ser la punta de llança d’una generació que arrancava del blues i del country. La popularització de la música, gràcies als mitjans de comunicació, especialment la ràdio i el cinema, i ben aviat, la televisió, van situar Elvis a la cresta de l’onada.
Pels joves dels seixanta i setanta, Elvis va ser, continua sent, el gran mite del Rock, el Rei!, malgrat la gran qualitat de tants músics, conjunts i derivacions de la música popular d’aquells anys i de després. Quantes i quantes parelles van néixer als sons del Love me tender, als guateques i festes particulars.
Escric aquestes notes amb la seva veu de fons. Conservo un àlbum amb dos L.P., Elvis para los fans españoles, editat els anys setanta amb una selecció dels seus millors èxits: autèntica música clàssica (amb perdó).