Els surfistes

Avui he tornat a caminar per la vora del mar. Ho faig sovint, i m’agrada. Des de la Rambla fins a Montgat el camí és agradable i el recorregut d'anada i tornada es pot fer amb poc més d’una hora.
Alguna vegada vaig en direcció contrària, cap al nou port esportiu i fins a la desembocadura del Besòs. No m’agrada tant aquesta banda sud perquè bona part del camí està degradada. Diuen, però, que aviat ho arreglaran i faran el nou passeig martim, diuen…
M’agrada, especialment, anar a caminar els dies rúfols, quan fa aquell vent mariner que et peta a la cara i et porta els rissos de caballera de l’aigua que esclata amb les ones. I aquella olor penetrant...
Avui feia un dia gris i amenaçava pluja, tot i que el vent era una mica moderat. Donava gust veure el moviment del mar. En molts sectors, els temporals d’hivern han anat treient sorra de la platja i l’han acumulat uns quants metres mar endins. D’aquesta manera les onades rompen molt abans d’arribar a la vora i avancen com turons nevats fins a la sorra, per a goig dels surfistes, aquesta nova espècie aquàtica que ha anat proliferant en els darrers temps. A vegades m’entretinc mirant-los, i a envejar-los, en la seva lluita per mantenir-se dempeus a la cresta de l’onada. El surf, tot un exercici de constància i resistència.
.