Tres de febrer

Cada any, quan arriba aquesta data, agafo un disc de vinil que té més de trenta anys, poso el tocadisc en marxa, punxo la tercera peça de la cara B i, després de l’introit del flabiol, arrenca una airosa sardana.
És un costum que vaig començar quan els meus fills encara eren petits i que he anat mantenint amb els anys. Ara, són ells els qui cada any em recorden el dia que és i jo –què infantil!– els poso la sardana, encara que només sigui uns compassos per telèfon.
M’agrada aquesta mena de joc que genera una certa complicitat familiar. Són aquelles cosetes que posen una mica de sal a la vida.
Fins no fa massa no em vaig interessar pel títol de la sardana. Em tenia encuriosit, perquè la data no coincidia amb cap festivitat de calendari. Doncs, resulta que el seu autor, en Josep Carbó, la va dedicar a l’entrada de l’exèrcit d’en Franco a la vila de Santa Coloma de Farners, l’any 1939. Vés a saber com aniria la cosa. En aquells temps tothom va passar la seva i ara no jutjaré pas aquell fet.
En Josep Carbó i Vidal fou un home polifacètic. Nascut a Palamós (1912-1988), va ser músic, compositor, pedagog i dibuixant. Tocà com a solista a l’Orquestra Simfònica de Girona, que dirigia el mestre Joan Lamote de Grignon, va tenir el seu propi grup musical “Carbó y su orquesta”, dirigí grups coral i fou un compositor notable. Entre la seva producció podem trobar-hi operetes, cant coral… i més de tres-centes sardanes!
La sardana “Tres de febrer” és una peça molt bonica, excel•lentment instrumentada i mereix que es mantingui aquesta petita tradició familiar d’escoltar-la, al menys, una vegada cada any.
.