Pel sud-oest de França

Aquests dies he pogut practicar una mica el meu francès. Ho puc fer de tant en tant des dels llunyans temps de l’escola. El fet de tenir una mica de família a l’altra banda dels Pirineus i, també, haver fet algun viatge pel país veí, m’ha ajudat a anar refrescant el meu coneixement de la llengua francesa.
La meva, és la generació del francès, com la dels nostres fills ho és de l’anglès. Efectivament, en la meva etapa escolar, quan la globalització actual encara no s’intuïa, el francès dominava l’aprenentatge d’idiomes a quasi totes les escoles i era assignatura bàsica en el batxillerat. L’anglès quedava pel darrera i pocs estudiants hi tenien accés, en una època en la qual la gran majoria de l’alumnat no passava dels estudis mitjans ni estaven de moda les escoles d’idiomes. Amb el peritatge vaig tenir l’oportunitat d’estudiar-lo una mica, però no amb la intensitat del francès. Curiosament, quan vaig cursar el professorat mercantil se’ns oferia la possibilitat de triar entre dues llengües més, alemany o àrab. Em vaig quedar amb unes mínimes nocions d’alemany. Si hagués tingut una millor visió de futur hauria pogut estudiar àrab i ara tindria grans possibilitats de practicar-lo.
Pel que fa al francès, m’entenc molt millor amb els francesos del sud que del nord, perquè el seu accent és molt més obert i entenedor. Per altra banda, i això no m’ho esperava, aquests dies viatjant per l’Aquitània, sobretot pels departaments de la Gironda, les Landes i el Bearn, m’ha sorprès el gran nivell de comprensió del castellà que té la gent avui, sobretot a mesura que ens apropem al sud, cosa impensable anys enrere quan a França era impossible entendre-s'hi sense el francès o el llenguatge dels signes. La proximitat amb la frontera facilita un gran intercanvi cultural i turístic.
Un exemple. Vaig fer nit a Dax un dels dies de la seva festa major. Dax és una tranquil·la ciutat termal de les Landes, situada al nord de Baiona, que es transforma d’una manera total durant les festes.
Com que vaig arribar de nit a la ciutat, només vaig poder veure l’ambient de festa nocturn, un ambient amarat de referències a les festes de Pamplona. Per això, un cop a casa, he cercat a internet informació sobre aquestes festes. Així, m'assabento que aquests dies arriben a la ciutat uns 600.000 visitants, molts vinguts del sud de la frontera. Tot i l’abundància d’actes de tota mena, la base de la festa gira al voltant dels toros. Es veu que només fa un parell de dècades que aquesta festa ancestral ha anat incorporant tota la simbologia dels sanfermines, des de la vestimenta –tothom anava blanc i vermell–, passant per les colles, les corridas a l’espanyola, amb toreros espanyols, i a la landaisse –semblant a la manera portuguesa–, el xupinazo, i sis o set bandes de música, totes de gent jove, que, entre altres, toquen pasdobles i cants com el “Pobre de mi” o l’emotiu “Agur Jaunak” de la cloenda, amb totes les bandes formades al centre de la plaça (1). Fins i tot, es va intentar incorporar l’encierro però el govern no ho va permetre.
Ara, els nostres joves quan van a França utilitzen l’anglès perquè no han tingut la sort de conèixer aquesta llengua. Per contra, amb el seu anglès ells es defensen a tot arreu i nosaltres no perquè, fora de França, el francès no s'usa pràcticament enlloc.

(1) Busqueu a YouTube “Agur Jaunak Dax 2009”
.