Delacroix aigualit

M’ha decebut una mica l’exposició que presenta el CaixaForum sobre el pintor francès Eugène Delacroix. La veritat és que m’esperava una mostra molt més “plena” que la se’ns ofereix, tot i que la quantitat de material és prou abundant.
M’ha decebut perquè hi falta la “plana major” de la pintura de Delacroix, encara que n’hi ha una representació prou important. Però, quadres com “La llibertat guiant el poble”, “La mort de Sardanàpal” (hi ha un esbós quasi definitiu del tema), “Dant i Virgili a l’infern” o “La massacre de Quios”, entre altres, són un bagatge prou important per trobar-lo a faltar en una exposició que s’anuncia com a molt complerta. Això sí, és una exposició interessant per a estudiosos del pintor francès, per la una gran quantitat d’esbossos i apunts que s’han aplegat. Però és allò de “els arbres no et deixen veure el bosc”.
Aquestes mancances, però, no em priven de dir que la visita a l’exposició és totalment recomanable. L’obra romàntica de Delacroix és d’aquelles que entren pels ulls gràcies a una paleta pictòrica molt vistosa i a unes escenificacions que doten als personatges d’un moviment quasi teatral.
Per gaudir-la, ara que ja sabeu el pa que s’hi dóna.