Estudiar, resar i obeir

Estava plantat davant la pantalla, amb un full en blanc per omplir i el cap ple d’idees que se’m barrejaven per escriure alguna cosa al bloc quan, de sobte, m’han ressonat tres paraules que havia sentit quan anunciaven a TV3 l’emissió del programa “30 minuts” dedicat a les persones que decideixen fer-se capellans. En aquell anunci, un dels joves consultats deia que estudiar, resar i obeir, ha de ser la feina principal dels preveres.

Haig de dir que no vaig poder veure el reportatge, però n’he sentit comentaris de tota mena. Comentant-ho amb una redactora del canal català, tot i que ella no va intervenir en aquest programa, em deia que es va voler recollir un ampli ventall d’opinions sobre el tema de les vocacions, i que aquesta era la realitat que s’havien trobat.

Sortosament, aquesta és una opinió ben particular, però no deixa de ser significativa de l’existència d’un sector del clergat que s’està formant i que comença a ocupar llocs clau a l’Església, amb una marcada tendència conservadora, molt apartada de la manera de pensar de la nostra societat catalana, molt més oberta i socialitzada.    

Una línia que està a les antípodes de tants i tants preveres i religiosos i religioses que viuen la seva vocació amb uns valors molt més evangèlics que els dels nostre jove capellà, per a qui paraules com apostolat, fraternitat, evangelització, caritat, resten en segon terme o oblidades del seu manual ideal pel sacerdot.

Si mirem enllà, no és la manca de vocacions el que ens pot preocupar als catòlics, sinó la formació d'alguns pastors que s’estan preparant per dirigir el nostre ramat.