Ho hem sentit dir en diferents versions: “el papa ha dit que no hi havia cap bou ni cap mula en el portal de Betlem!”
I els professionals d’alimentar la tonteria simplista s’han apuntat
de seguida a fer la bugada en aquesta mena de safareigs de l’època digital que
són, especialment, les tertúlies radiofòniques i televisives dels programes de
color groc. Au, ja tenim un tema per aquestes festes, sobretot ara que sembla
que va de baixa el d’aquella pobra dona manipulada que s’ha fet tristament
cèlebre però que ha enfilat els índex d’audiència a nivells estratosfèrics.
Ara li ha tocat el torn al pobre bou mansoi i a la mula coixa
(perquè, tot i que no ho diu enlloc, segur que ho era, de coixeta). Ells que,
amb tanta amorositat, ens escalfen el Nen de Betlem i el cor de tantes persones
oblidades del calor humà.
Com a compensació, proposo que enguany fem tots plegats un acte de desgreuge
i reivindiquem les nostres figures del pessebre tradicionals. Omplim els
nostres pessebres de tota mena d’animalons (galls, ovelles, ocells, gats,
gossos, oques, ànecs...) i posem el bou i la mula en un lloc ben destacat, ben
a prop de l’Infant. Si cal, repintem-los una mica i posem palla neta al seu
voltant perquè estiguin més còmodes.
I a tots aquests firaires de la xerrameca els podem cantar allò de
la Pastora Caterina que diu:
“Que és aquest soroll que sento / a aquesta hora en el corral?
Espereu, que si jo baixo / sabreu qui és en Pascual !”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada