Ho havia decidit: avui menjaré estofat, segur que seré capaç de fer-lo.Feia temps que no menjava un bon estofat de vedella i gairebé el somiava. Però d’aquells que es fan a casa i que no tenen res a veure amb els de molts restaurants on si no li fallen les patates que estan massa estovades és la vedella que ha quedat massa dura, o ha quedat massa fort de gust, o es nota que s’ha fet a córrer cuita...
El meu somni em presentava un plat d’estofat
fet amb tota la parsimònia que requereix aquesta menja, tal com l’havia
assaborit moltes vegades.
Els preparatius ja han estat tot un ritual: m’he
llevat d’hora, m’he dutxat, he repassat els ingredients i he sortit a comprar
un parell de cosetes que em faltaven. A les nou ja tenia sobre el marbre de la
cuina tots els productes degudament preparats per començar la cocció.
Ha estat una feina agraïda. A dos quarts d’onze
ja seia satisfet, ensumant l’aroma que sortia de la cassola. L’he tastat: un pèl
dolç. Però, no ho són també de dolços els petons?
N’ha sobrat un plat. Segur que demà, reposat, encara estarà més bo.
Ara ja començo a somiar amb un bon plat de
faves i pèsols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada