Sovint em ve de gust menjar un bon plat de mongeta tendra i patata. Sobretot quan he tornat d’un viatge de vacances, per més bé o malament que hagi funcionat el tema dels menjars.
És un plat per reconciliar-me amb mi mateix. D’acord que puc triar entre un munt de possibilitats culinàries casolanes, sobretot en la nostra cuina mediterrània i de l’àvia, però sempre hi ha un moment que cerco la pau, el benestar i la senzillesa de la mongeta tendra.
Això sí, cal que el plat estigui ben equilibrat: una bona mà de mongeta, plana si pot ser; una mica de generositat amb la patata, que no cal pecar de misèria, però sense passar-se; el cor d’una ceba bullida amb el matei brou. Servit fumejant, amb una mica de suc i un bon raig d’oli d’oliva, hummmm!
És un plat per reconciliar-me amb mi mateix. D’acord que puc triar entre un munt de possibilitats culinàries casolanes, sobretot en la nostra cuina mediterrània i de l’àvia, però sempre hi ha un moment que cerco la pau, el benestar i la senzillesa de la mongeta tendra.
Això sí, cal que el plat estigui ben equilibrat: una bona mà de mongeta, plana si pot ser; una mica de generositat amb la patata, que no cal pecar de misèria, però sense passar-se; el cor d’una ceba bullida amb el matei brou. Servit fumejant, amb una mica de suc i un bon raig d’oli d’oliva, hummmm!
2 comentaris:
Que vols que et digui.... n'he menjat durant molts anys de mongeta tendra i patata, però crec que la cuina mediterrània, de l'avia, de la mare, o como li volguem dir, té altres possibilitats més atractives amb verdura. Visca la sopa de col!!!
M'hi ajunto, fins i tot afegint-hi un parell d'emes.
Rafael Pujals
Publica un comentari a l'entrada