Somni és el nom d’una sardana de Manel Saderra i Puigferrer que ha pres un relleu especial per diferents motius. Musicalment, és una sardana esclatant que, a partir d’una melodia suau però amb un ritme molt marcat, va pujant en intensitat fins a arribar a un clímax que es desboca -tot són ales dins la nit/tot és cant, tot és neguit- per, set compassos després, acabar en un dolç repòs –l’estany blau, en somni dolç/somriu adormit-. La sardana va ser escollida en una votació popular entre tots els sardanistes com la millor sardana de tots els temps.
Enguany s’ha celebrat el centenari del naixement del seu autor a qui vaig tenir el gust de conèixer en un dels molts homenatges que li van fer arreu de Catalunya en el seu 90è aniversari.
En aquell 1998, es va celebrar a Banyoles una diada que guardo molt dintre meu i que, si mai haig de fer balanç dels records que més m’han marcat al llarg de la vida, ben segur que ocuparia un dels primers llocs de la llista. Centenars de sardanistes vinguts d’arreu dels Països Catalans vam ballar aquesta sardana, i una altra de Martirià Font, en una única anella que donava la volta sencera al llac de Banyoles. Les notes de la cobla La Principal de la Bisbal, situada en una plataforma enmig del llac, arribaven a tots els racons per ràdio, gràcies als transistors que els balladors portàvem seguint les instruccions de l’organització.
Un somni que aquella tarda es va fer realitat!
Enguany s’ha celebrat el centenari del naixement del seu autor a qui vaig tenir el gust de conèixer en un dels molts homenatges que li van fer arreu de Catalunya en el seu 90è aniversari.
En aquell 1998, es va celebrar a Banyoles una diada que guardo molt dintre meu i que, si mai haig de fer balanç dels records que més m’han marcat al llarg de la vida, ben segur que ocuparia un dels primers llocs de la llista. Centenars de sardanistes vinguts d’arreu dels Països Catalans vam ballar aquesta sardana, i una altra de Martirià Font, en una única anella que donava la volta sencera al llac de Banyoles. Les notes de la cobla La Principal de la Bisbal, situada en una plataforma enmig del llac, arribaven a tots els racons per ràdio, gràcies als transistors que els balladors portàvem seguint les instruccions de l’organització.
Un somni que aquella tarda es va fer realitat!
1 comentari:
Com a sardanista que vaig ser, en una època ja una mica llunyana - de cor i de sentiment segueixo sent-ho - m'he emocionat en llegir les teves paraules, amb les que m'has traslladat del tot els sentiments que et van marcar tant profundament i que sense poder-los sentir de la mateixa manera que tu, perquè no els vaig viure en directe, els comprenc i els comparteixo. Per a mi "Somni" també és una de les sardanes preferides.
Gràcies per transportar-me a una altra època i despertar-me sentiments mig perduts en el temps.
Publica un comentari a l'entrada