Aquest cap de setmana, amb un grup d’amics que sortim d’excursió periòdicament, vaig estar al Montseny, a la zona de Riells, sota les Agudes. Poder caminar pels nostres boscos aquests dies és un autèntic goig.
Gràcies a l’aigua de les pluges i la neu d’aquest hivern, la muntanya ha anat regenerant-se de la sequera de l’any passat i es presenta amb tota la seva esplendor. Les zones obagues conserven les humitats i la flora s’ha recuperat del tot. Els rius i rieres baixen curulls d’aigua i ha renascut la vida al seu entorn.
Quina diferència amb aquests mateixos mesos de l’any passat quan, caminant pel bosc, només sentíem el crec de les branquetes i l’herba resseques. Ara, els camins són tous, amarats de vida, com les plantes i els arbres que s’han tenyit de maragda altra vegada.
Només els arbres que va tombar el vent ara fa uns dies, que no són pocs, donen el contrapunt una mica trist a aquest conjunt vital.
I ja tenim a punt la primavera: comença l’espectacle!
Gràcies a l’aigua de les pluges i la neu d’aquest hivern, la muntanya ha anat regenerant-se de la sequera de l’any passat i es presenta amb tota la seva esplendor. Les zones obagues conserven les humitats i la flora s’ha recuperat del tot. Els rius i rieres baixen curulls d’aigua i ha renascut la vida al seu entorn.
Quina diferència amb aquests mateixos mesos de l’any passat quan, caminant pel bosc, només sentíem el crec de les branquetes i l’herba resseques. Ara, els camins són tous, amarats de vida, com les plantes i els arbres que s’han tenyit de maragda altra vegada.
Només els arbres que va tombar el vent ara fa uns dies, que no són pocs, donen el contrapunt una mica trist a aquest conjunt vital.
I ja tenim a punt la primavera: comença l’espectacle!
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada