dimecres, 4 de febrer de 2009

Padrins


Volia assistir a la festa de l’aniversari del Teatre Zorrilla. Ja fa deu anys des de la seva recuperació després d’una llarga etapa d’inactivitat.
Des de la seva inauguració, he assistit a un gran nombre dels actes que ha ofert el teatre, i des d’uns quants anys abans, com a membre del grup Amics del Teatre Zorrilla, vaig lluitar per aconseguir aquesta sala estable per a la nostra ciutat.
Quan vaig veure que l’acte era gratuït, i que calia demanar invitacions, em vaig témer el pitjor. I així va ser. Uns dies abans, vaig trucar a les oficines del teatre per demanar informació i em digueren que posarien les invitacions a disposició del públic a les taquilles del teatre a partir del dijous.
Tal com m’esperava, el mateix dijous les entrades ja estaven exhaurides.
Després he sabut, de molt bona mà, que el número de compromisos que té l’administració és tan gran que ha ocupat pràcticament tot l’aforament dels dos dies de la funció. Només uns pocs privilegiats van poder aconseguir alguna de les escadusseres localitats posades a l’abast del públic.
També he sabut que molts dels qui havien confirmat la seva assistència a la funció anunciada, a l’hora de la veritat ni es van presentar i van deixar buides les seves localitats. És aquí on hi ha una ofensa greu al públic més fidel.
No demano un tracte especial, aquest no és el meu tarannà, però ja he comprovat en més d’una ocasió que a Badalona és bo tenir uns bons padrins a mà.

Cap comentari: