Credibilitat

Ho he sentit a dir moltes vegades aquests darrers dies: “El repte més gran dels nostres dies és la credibilitat”. No és qüestió de senyalar ningú en particular, però mirant al nostre voltant, escoltant la gent, llegint els mitjans, es pot comprovar fins a quin punt la desconfiança ha anat guanyant espais en les nostres relacions, les ha anat corcant i ja poques coses ens resulten totalment creïbles.
Cada vegada més, ens trobem amb mitges veritats, mentides encobertes, conductes corruptes, dobles vides; maneres de fer i de ser que poc a poc s’han anat fent un lloc en la convivència quotidiana de tal manera que ens anem acostumant a conviure-hi.
No podria ser d’altre manera després de la gran quantitat de motius que ens proporcionen els agents de la nostra societat. La propaganda comercial, la conducta de certs dirigents polítics i econòmics, la d’alguns “esportistes”.
D’aquesta manera, hem arribat al punt en el qual a aquells que actuen amb coherència i amb la veritat pel davant, la majoria, se’ls diu que van “amb el lliri a la mà” i són ells els qui es veuen obligats a demostrar la seva credibilitat.
Sort en tenen alguns que no els passa com el popular Pinotxo, que li creixia el nas cada vegada que deia una mentida, si no...