El far del Fangar

Ahir volíem anar a veure el far del Fangar. Està situat en un magnífic espai natural de gran valor ecològic a la petita península d’aquest nom del Delta de l’Ebre.  Dic volíem, perquè no sabíem que des de fa un parell d’anys el camí està tallat a la circulació de vehicles de motor. Com que no havíem previst aquesta contingència i no anàvem preparats per caminar una bona estona,  i a més portàvem un nadó, ho vam haver de deixar per a una altra ocasió.

No era la primera vegada que anava al far. Potser hi he estat tres o quatre vegades i, amb el pas dels anys, he pogut observar que el camí del far que avança entre dunes de sorra, modificades contínuament pels vents i l’erosió marina, s’anava deteriorant a causa de l’augment progressiu de la pressió turística motoritzada. A més, en aquesta zona hi ha molts espais de nidificació de tota mena d’aus que visiten el delta. Per això, i en contra d’algunes opinions, vaig trobar correcte el tall del camí.

Així és que, ara, per anar fins al far, cal deixar el cotxe al costat d’un petit xiringuito* que hi ha al final del camí asfaltat. Les filles del propietari del negoci, que ens van servir unes tòniques molt refrescants, ens comentaven que tenen el negoci des de fa més de seixanta anys, sempre amb l’ai al cor, per la constant amenaça de la Llei de Costes.

Per tant, ara tinc una excursió pendent: anar al far del Fangar a peu des de la platja de la Marquesa. Segur que algú més s’hi apunta.

*xiringuito és una paraula que, tot i no estar acceptada pels diccionaris normatius, descriu perfectament el tipus d’establiment al qual em refereixo.