dimarts, 17 de març del 2009

Quina amanida!


Avui he menjat una amanida amb gust d’amanida!
Sembla mentida com anem oblidant els gustos i les olors dels productes que mengem. El fet de viure a la ciutat fa que, cada vegada més, hàgim de comprar els aliments de cada dia en establiments que són el darrer graó de la cadena que enllaça el pagès –i també el ramader, el pescador, etc.– amb el consumidor final, que som nosaltres. Durant el llarg camí que fa qualsevol producte des del seu origen fins al nostre plat, aquest ha de patir emmagatzematges a les cambres, viatges, transbords, manipulacions… Qualsevol pas es converteix en una agressió que forçosament l’ha d’afectar.
Avui, al mercat de Tordera, he pogut comprar a un pagès de Palafolls unes escaroles, uns tomàquets i uns raves que, degudament preparats i acompanyats d’unes olives trencades, han anat a parar directament al plat. Una amanida per sucar-hi pa!


.