Racó de la plaça Sant Josep Oriol, de Barcelona.
Aquarel·la de Rafael Pujals.
He llegit en algun lloc que els falsificadors de monedes tenen un patró i tot. Em refereixo a un sant de veritat que els és patró, com sant Eloi ho és dels manyans, sant Josep dels fusters o santa Rita de les coses impossibles. Qui és el patró d’aquesta branca dels falsificadors? Sant Josep Oriol. I dic d’aquesta branca perquè els falsificadors de bitllets de banc també deuen tenir el seu, o els que falsifiquen documents, o els que falsifiquen entrades del Barça… Ja se sap que aquest és un ram que té molts afiliats i moltes especialitzacions.
Per què a sant Josep Oriol li han penjat aquest patronatge? Doncs, diuen els entesos que un dia que va anar a menjar a una fonda amb un company, l’un per l’altre, a l’hora de pagar es van adonar que no duien diners. Com que tenien pressa i no hi havia temps per rentar tota la plateria de la cuina, que és el que ben segur els proposaria l’amo, el sant va agafar una pastanaga que havia sobrat de l’amanida i la tallà en rodanxes, les quals, ràpidament, s’anaven convertint en monedes de curs legal.
Apa, i a mi que no se m’havia ocorregut! Anècdotes a part, una gran persona aquest Josep Oriol. Podeu comprovar-ho.
He llegit en algun lloc que els falsificadors de monedes tenen un patró i tot. Em refereixo a un sant de veritat que els és patró, com sant Eloi ho és dels manyans, sant Josep dels fusters o santa Rita de les coses impossibles. Qui és el patró d’aquesta branca dels falsificadors? Sant Josep Oriol. I dic d’aquesta branca perquè els falsificadors de bitllets de banc també deuen tenir el seu, o els que falsifiquen documents, o els que falsifiquen entrades del Barça… Ja se sap que aquest és un ram que té molts afiliats i moltes especialitzacions.
Per què a sant Josep Oriol li han penjat aquest patronatge? Doncs, diuen els entesos que un dia que va anar a menjar a una fonda amb un company, l’un per l’altre, a l’hora de pagar es van adonar que no duien diners. Com que tenien pressa i no hi havia temps per rentar tota la plateria de la cuina, que és el que ben segur els proposaria l’amo, el sant va agafar una pastanaga que havia sobrat de l’amanida i la tallà en rodanxes, les quals, ràpidament, s’anaven convertint en monedes de curs legal.
Apa, i a mi que no se m’havia ocorregut! Anècdotes a part, una gran persona aquest Josep Oriol. Podeu comprovar-ho.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada