dijous, 25 de març del 2010

Perplexitat

Un dissabte d’aquest mes de març, amb el grup d’amics anem a Sitges per fer l’habitual excursió quinzenal per camins de muntanya. Decidim fer el viatge d’anada i tornada amb transport públic. Punt de trobada: estació de rodalies.
Cap a dos quarts de 8, agafem el tren fins al Clot on enllaçarem amb un altre que passa pocs minuts abans de les 8 i ens ha de portar a la simpàtica vila del Garraf. Els horaris els hem tret de la pàgina http://www.renfe.es/cercanias/barcelona/index_horarios.html, (en castellà, perquè suposo que fa massa poc que la Generalitat s’ha fet càrrec de rodalies i encara no han tingut temps de fer la versió catalana).
Arribem al Clot. Primera sorpresa: al llistat de la pantalla de l’andana per on han de passar el comboi no hi consta el que tenim previst agafar. És més, no hi consta cap tren que vagi per la línia de Vilanova i passi per Sitges.
Ah! És dissabte, segur que ho hem mirat malament. Anem a consultar el plafó d’anuncis amb els horaris. Res. El tren fantasma no apareix per enlloc. Solució, anem a preguntar-ho a la finestreta.
Resposta del funcionari: “Ah! Vostès ho han consultat a internet? Doncs està malament, perquè des de Nadal s’han canviat els horaris i encara no ho han arreglat. Hauran d’anar a Sants i allà fer l’enllaç”.
El que no vaig entendre bé és si volia dir que el canvi s’havia fet per Nadal, o des de que hi ha en Nadal.
Avui, tres mesos després del que ens va dir el funcionari, sembla que ja ho han arreglat.
.

divendres, 19 de març del 2010

Sant Josep

Tot i que a la meva família més propera no ni ha cap de Josep –de Joans n’hi ha un munt– aquesta és una diada que a casa no passa desapercebuda.
Ja fa temps que els aires laics de la política es van emportar la festa laboral, com poc a poc es van emportant qualsevol senyal identitària que faci ferum a religiós. Els qui més ho van notar van ser el pobres Joseps que van haver de canviar el dia de l’àpat familiar i traslladar-lo al diumenge següent. En canvi, poc a poc, des d’àmbits comercials s’ha volgut anar imposant la festa del dia del pare, però sense gaire èxit.
A casa, avui no faltarà la crema tradicional. Potser escatimarem algun ou dels que marca la recepta preceptiva, però és que cal no temptar el colesterol, sempre vigilant darrera de cada vianda. Tampoc ens oblidarem de les trucades i visites per felicitar els Joseps, Maria Joseps, Josep Maries, Pepets, Pepites, Peps, Pepes, Pitos, Fines… una llarga llista, tot gent de quaranta en amunt perquè ja fa temps que posar-li aquest nom als petits no fa, només faltaria!
També van desapareixent els fusters, que en aquesta diada celebraven la seva festa patronal. Ara tot és més industrial i per aquí s’han anat perdent les essències de l’artesania i del contacte personal.
Llàstima perquè jo trobo que sant Josep és un sant simpàtic, potser perquè, com jo mateix, sempre va amb el lliri a la mà.
.

divendres, 12 de març del 2010

Badalona, bressol del... teatre

El proper 27 de març, el veterà actor Jordi Dauder rebrà la Guineueta Honorifica, distinció atorgada pels Amics del Teatre Zorrilla. Serà durant l’anomenada Nit de les Guineuetes, en la qual aquesta entitat vol premiar aquelles persones, entitats i grups que s’han distingit durant l’any en l’activitat teatral de la nostra ciutat. En aquesta ocasió, l’acte dedicarà un homenatge a Margarida Xirgu, l’actriu de Molins de Rei amb forta vinculació amb Badalona fins a l’hora de marxar a l’exili.
No havia vist Jordi Dauder actuar en directe. Conec el seu treball com a actor gràcies al cinema i a la televisió, però mai havia tingut l’oportunitat de veure’l en directe, a l’escenari, malgrat que vaig bastant sovint al teatre.
Fa un parell de setmanes estava a Ponferrada, a la província de Lleó. Casualment, al Teatre Bergidum hi havia anunciada, per a aquella mateixa nit, la representació de l’obra “Después de mi, el diluvio”, un muntatge del Teatre Lliure de l’obra de la també badalonina Lluïsa Cunillé, en el qual intervenien Jordi Dauder i Vicky Peña. Sortosament quedaven algunes entrades i vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la representació. Realment, una passada!
Badalona, a més del basquetbol, és també bressol de bons actors, molts d’ells de capçalera. No cal dir noms, la llista és llarga i sempre podria deixar-me’n algun. Bé, sí, en citaré un altre: Marta Marco. Gràcies, Marta, per la teva incommensurable Rachel de diumenge passat al Zorrilla.
.

diumenge, 7 de març del 2010

Enderroc


Ja està en marxa l’enderroc de l’antiga Clínica del Carme, un lloc emblemàtic perquè hi van néixer molts badalonins. Altres aquí hi van passar els seus darrers dies.
Em va agradar el petit homenatge que va rebre aquest antic centre mèdic per part d’un grup de ciutadans anònims que van voler expressar els seus sentiments amb uns paperets enganxats a la porta, poques hores abans que comencessin les obres d’enderroc.
Diuen que en el seu lloc hi aixecaran un flamant centre cívic d’un disseny atrevit proposat per no sé quin arquitecte. Una obra singular. Penso, però, que, amb les arques municipals tant migrades per la crisi, passarà el mateix que amb el camp de futbol que ja fa temps s’hauria d’haver construït. Sí, aquell que va projectar el famós arquitecte francès Dominique Perrault i que, per culpa de la manca de diners, quedarà en un camp normal i corrent. La veritat és que ni feia falta el primer ni sé si arribarem a veure el segon. I, pel que fa al nou centre cívic, ja veurem…
.