dijous, 30 de juny del 2011

Un dia per viure al carrer

Diumenge és el “dia per viure al carrer”. Abans se’n deia el “dia sense cotxes”, però sembla que la realitat i el fet que ja hi hagi un dia oficial que porta aquest nom ha provocat el canvi de títol de la diada. En alguns carrers del centre de Badalona el dissabte al vespre hi haurà sopars i els veïns recuperarem, ni que només sigui per unes hores, l’ancestral costum de conviure al carrer tal com abans es feia en les llargues vetllades de les caloroses nits d’estiu. Durant l’any molts ens saludem i canviem quatre paraules, altres no ens coneixem gaire, altres gens... Aquesta és sempre una bona oportunitat per refermar relacions.
El “dia sense cotxes”, es celebra “oficialment” pel setembre, la qual cosa vol dir exactament que el veïnat no hi té res a veure i que, per això mateix, ningú ho celebra al carrer, que és com si no es celebrés.
Escric això el dia de Sant Pere. Ahir, a l’hora de la revetlla, només vaig sentir alguns petards que tiraven uns veïns que tenen un Pere a la família. Fa unes dècades, aquesta revetlla es celebrava a molts carrers, tot i que no tenia l’empenta de la de sant Joan, és clar. De la de sant Jaume no en guardo cap record que no sigui el nom. Els temps canvien moltes coses...
Aquest cap de setmana, però, els veïns dels carrers del centre de Badalona tornarem a prendre el carrer.

dijous, 23 de juny del 2011

La penitència

Ja sabia que la nostra Badalona era reconeguda arreu de les terres hispanes per la Penya i per l’Anís del Mono. Doncs ara he pogut constatar que a aquests dos elements s’hi ha afegit un nou senyal d’identitat. Resulta que aquests dies que he estat per les comarques de León i de Galícia han coincidit amb la presa de possessió del nou alcalde de la ciutat. Com és natural he pogut parlar amb gent d’allà i d’aquí (no us podeu imaginar la quantitat de catalans que he trobat pel “camino”) i quan m’identificava com a badaloní, molts coincidien a arrufar el nas i preguntar-me “però, que heu fet? / pero, ¿qué habéis hecho?”, segons l’idioma de l’interlocutor.
Aquesta serà una càrrega que haurem de portar molts badalonins quan ens identifiquem com a tals durant els propers tres anys (com a mínim). Almenys tots aquells que ens hem vist obligats a combregar amb rodes de molí per culpa dels nostres pecats. Ja sabem que tot pecat comporta la seva penitència, però, tan gran ha estat la nostra culpa?

divendres, 3 de juny del 2011

Represa del camí

Vigílies de marxar a fer un nou tram del camí de Santiago. L’experiència em diu que cal intensificar una mica l’entrenament per arribar al punt de sortida una mica en forma. L’aproximació fins al lloc de sortida de la primera etapa, la faré amb cotxe. Els gairebé 800 quilòmetres que hi ha entre Badalona i Lleó, a una velocitat màxima autoritzada per les autoritats de tràfic de 110 Km/h, se’m faran llarguíssims. Per sort, quan comenci a retrobar els llocs pels que vaig passar caminant fa uns mesos pot fer que el viatge resulti més lleuger i distret.
La ruta a peu de Lleó a Santiago, uns 325 quilòmetres, continuarà plana poques etapes més. Aviat l’orografia s’anirà complicant una mica. Primer caldrà remuntar els Montes de León i, ja entrats a Galícia, el Cebreiro. Més enllà ja veurem fins a on es podrà arribar amb poc més d’una setmana. Així, si tot marxa com fins ara, hauré d'esperar a l’octubre per poder arribar a Santiago. Ja es veurà.