dijous, 26 de maig del 2011

Indignats

Feia temps que es veia a venir i no entenc perquè ha trigat tan a produir-se la reacció de la gent jove, i d’altres persones ja no tan joves, manifestant el seu rebuig contra el sistema polític i econòmic que s’han trobat quan han arribat a l’edat de desenvolupar la seva pròpia vida.
I és que s’ha de ser molt obtús per no voler veure la gran quantitat de barreres darrera les quals s’ha atrinxerat i apoltronat la societat del benestar i, egoistament, no vol saber res de les noves generacions que van emergent i van quedant bandejades dels privilegis que tenim ben agafats i ens costa tant de compartir.
He llegit el manifest dels anomenats “indignats” i, tot i que no estic massa d’acord amb alguns dels seus punts, en signaria d’altres realment innovadors. Es culpa als polítics i al sistema econòmic i ben segur que, si ho analitzem bé, no van gaire errats. Però no només se’ls pot culpabilitzar a ells que, al cap i a la fi, són el reflex de tots nosaltres. En un món en el que priva el guany i l’egoisme s’ha anat derivant cap a una societat insolidària, tancada en ella mateixa que només es creu receptora de drets, però que no vol saber res dels seus deures.
“Alguna cosa està podrida a Dinamarca”, escrivia Shakespeare al seu Hamlet, i alguna cosa, o moltes, estan podrides en el nostre món occidental. La crisi ha servit d’encebador per fer explotar allò que s’endevinava que es produiria però que, com l’estruç quan es veu en perill, molts s’entossudeixen encara en no voler veure.
“Que si són pocs, que no aniran enlloc, que quina mena de joves són aquests...” I tantes altres que n’he sentit. Però la llavor ja està posada i el temps corre a favor d’ells. No tenen pressa. Les tessis de les mogudes de finals dels seixanta no es van imposar totalment, però la seva ombra ha acompanyat totes les decissions posteriors.

dilluns, 9 de maig del 2011

Per què?

Per què a Badalona s’han entossudit en anomenar Festes de Maig a les Festes de Sant Anastasi? Què passaria si a Pamplona canviessin el nom de les Fiestas de San Fermín pel de Fiestas del Siete de Julio, o a Barcelona canviessin la Mercè per Festes de Setembre?
Per què una colla d’ignorants, avarats per un conegut polític d’alçada, va intentar rebentar l’acte del pregó de les Festes de Sant Anastasi, enganyats amb la promesa de que ell sí que els faria el col·legi que demanaven?
Per què els actes que es fan a la plaça de la Vila després del pregó  (ball de l’Àliga, ball del Miquelets,  Ball a Plaça...) els fan a peu pla i no damunt d'una tarima,  de manera que ho pogués veure tota la gent de la plaça i no només els de primera fila?
Per què, cada any, posen tant fort el volum dels altaveus els músics del concert que tanca la vetllada?
Per què hi ha persones tan intransigents i que no tenen espera,  com aquell home que rondinava perquè no podia travessar un carrer quan passaven els ciclistes del Badabici i es va posar al mig amb el perill evident de fer-se mal o provocar una caiguda de grans i petits?
Per què sempre hi ha qui no troba res ben fet, segons he pogut sentir en tants comentaris sobre si el nou parc Pompeu Fabra durarà dos dies, que si s’emportaran les plantes, que d’on treuran l’aigua per regar...?
Per què s’ha programat l’actuació dels Manel com un acte de les festes si es fa en un recinte de capacitat limitada amb pagament d’entrada? A més, tothom sap que aquest grup té una gran capacitat de convocatòria i molts, moltíssims, seguidors es quedaran sense l’actuació “estrella” de les festes perquè les localitats es van esgotar tan aviat com van sortir a la venda.  M’agradaria veure qui té entrades, i no vull pensar malament!
Per què...?

divendres, 6 de maig del 2011

Arròs, col i fesols

L’altre dia, a l’Ampolla, vaig menjar arròs, col i fesols, un plat típic de les Terres de l’Ebre que ens va cuinar l’àvia Cinta a la manera tradicional, tal com ella l’havia vist fer a casa seva. Els preparatius ja feien preveure com seria el dinar: tots els ingredients ben “pelaets “ a mà, el pernil “retallaet”,tot cuit a foc lent...
L’arròs, col i fesols s’acostumava servir a l’hivern com a plat únic perquè és molt consistent. Els productes són els propis de la zona, tot i que la recepta, com qualsevol altra d’aquesta mena, admet moltes variacions, (pernil, botifarra, pollastre...) però la base ve especificada pel nom del plat.
La veritat és que és un plat que omple, però, com que cada dia no es té l’oportunitat de menjar-lo “in situ”, no vaig poder evitar caure en la temptació de posar-me’n una mica més.