divendres, 23 de setembre del 2011

La bandera

Si els dies després de partit, a la cistelleria del carrer d’en Cueta, no hi ha al balcó la bandera del Barça, mal senyal pels culés!
Des de fa unes temporades, en Joan, que segueix la tradició familiar de la cistelleria, vol mostrar a tothom la seva satisfacció cada vegada que l’equip blaugrana guanya un partit de futbol. Llavors, no són pocs els qui obren les ventalles de la botiga per felicitar-lo pel darrer resultat. Contràriament, si no hi ha bandera, és que no hi ha hagut victòria. Els empats, em diu en Joan, encara que en alguns casos es puguin celebrar, no mereixen tal honor.
Tot i que pràcticament és impossible no assabentar-se del resultat dels partits que juga el Barça (ja se’n cuida el coet del veí del carrer del Carme d’avisar-nos de les victòries, o la tele, que ho té com una primícia en les seves programacions), la bandera d’en Joan fa aquest servei a la societat i es desplega puntualment, quan cal, per congratular-se dels triomfs del seu equip.
Ara, però, li ha sortit un competidor. Un altre veí del mateix carrer també ha plantificat la bandera culé en el seu balcó situat uns vint metres més avall. Es veu que se li ha encomanat la “banderitis”. Cap problema, em diu el cisteller quan li ho comento, aquesta nova bandera és muda, no parla: sempre està posada al balcó, guanyi qui guanyi, i és clar, no ens diu res!
Em deixa tranquil en Joan, perquè podré continuar confiant en l’ensenya del seu balcó, ja que l’altra dia anava desorientat, amb una desplegada i l’altra absent, i em va costar dormir sense saber el resultat del partit d’aquella nit.

Nota.
Han pasat uns dies. Sembla que el nou abanderat ha rectificat i, com fa el cisteller, només treu la bandera quan guanya el Barça. No sé si ha llegit aquest escrit, que no ho crec, ho ha fet cas de les sàbies paraules de l'amic Joan. El cas és que la seva bandera ja "parla".

dilluns, 12 de setembre del 2011

Encara Menorca...


Doncs, Menorca no ha hagut d’esperar gaire perquè, contràriament al que tenia previst, avui dilluns encara sóc a l’illa.
Resulta que, fa un parell de mesos, vaig agafar els passatges per Internet. Tenia pensat tornar el dilluns, avui, però es veu que ha començat l’horari de temporada baixa i el vaixell només surt en dies alterns. Al contractar el bitllet ja me’n vaig adonar d’aquest fet i el vaig haver de comprar pel dimarts. Però, en el meu magí hi va quedar gravat que les vacances acabaven el dilluns. I ja no hi vaig pensar més.
Aquest matí, maletes al cotxe i cap a Maó. Al port, a la zona d’embarcament, ningú... i a l’estació marítima, ni un vaixell. Vaja, sí, un que anava a Itàlia... Deu ser d’hora... I tant d’hora, m’aclaren a la taquilla, vint-i-quatre hores!
Però, sempre cal cercar la part positiva: un dia més de vacances!

diumenge, 11 de setembre del 2011

Menorca


Surt el sol de darrera els pins i només se sent el remor somort de les onades suaus que,  en aquesta hora primerenca, venen a morir a la cala que s’obre, com tantes altres, com una clivella en la rugosa en costa menorquina.
És diumenge. Demà caldrà tancar aquest cicle de mar, sol i cel. Restaran dins meu, durant un temps, el blau, el verd i el blanc que he volgut arrabassar d’aquest paisatge que, a voltes, em crec meu, que ho és. Les hores, els dies, han passat lentes, però inexorables, i ja no tenen retorn.
Quedaran enrere, parets seques, figueres de moro, camins pedregosos i sargantanes. També, aigües de color maragda, platges encara vives i la parla musicada d’aquestes gents.
Menorca m’esperarà, una vegada més.