diumenge, 13 de gener del 2013

La Lizaran


He llegit tota mena de comentaris sobre l'Anna Lizaran, l’actriu que va morir ahir. No podria afegir res de nou perquè ja està tot dit. Tal com escriu Sergi Berbel, era de les poques actrius a qui tothom atorgava davant del seu nom l’article determinant “la”: la Lizaran. Això ja expressa la singularitat de la seva personalitat artística com es fa, també, amb altres excepcions: la Xirgu, la Caballé, la Vilarasau…
Vaig veure treballar l’Anna en les primeres representacions d’aquell renovador Teatre Lliure de Gràcia, de la que en fou una de les fundadores i des d’aleshores el seu nom m’ha portat una i altra vegada a gaudir del teatre que ens oferia.
 He sentit profundament la seva mort; una mort que m’ha recordat una altra de molt propera per la traïdoria d’una malaltia devastadora i imparable. Una fiblada pels qui l’estimen i sempre ho faran i pels qui l’admiràvem per la intensitat aclaparadora dels seu treball als escenaris.

dijous, 10 de gener del 2013

El meu primer estofat


Ho havia decidit: avui menjaré estofat, segur que seré capaç de fer-lo.
Feia temps que no menjava un bon estofat de vedella i gairebé el somiava. Però d’aquells que es fan a casa i que no tenen res a veure amb els de molts restaurants on si no li fallen les patates que estan massa estovades és la vedella que ha quedat massa dura, o ha quedat massa fort de gust, o es nota que s’ha fet a córrer cuita...

El meu somni em presentava un plat d’estofat fet amb tota la parsimònia que requereix aquesta menja, tal com l’havia assaborit moltes vegades.
Els preparatius ja han estat tot un ritual: m’he llevat d’hora, m’he dutxat, he repassat els ingredients i he sortit a comprar un parell de cosetes que em faltaven. A les nou ja tenia sobre el marbre de la cuina tots els productes degudament preparats per començar la cocció.
Ha estat una feina agraïda. A dos quarts d’onze ja seia satisfet, ensumant l’aroma que sortia de la cassola. L’he tastat: un pèl dolç. Però, no ho són també de dolços els petons?
N’ha sobrat un plat. Segur que demà, reposat,  encara estarà més bo.
Ara ja començo a somiar amb un bon plat de faves i pèsols.