dilluns, 11 d’abril de 2011

Pobra Penya

Aquest és el sentiment que m’ha quedat aquesta setmana després d’assistir al partit d’ahir al Pavelló Olímpic.
L’espectacle d’impotència que va donar l’equip reflexa fidelment el moment real que està vivint el club de bàsquet senyera de la ciutat. Esportivament, la Penya ha pres el camí que pot portar a deixar de ser aquell referent que tenien tants i tants infants i joves, no solament de Badalona sinó de tot Catalunya i de més enllà.
Què ha passat perquè el Joventut en poc temps hagi passat de ser un dels punters de les competicions de bàsquet a una caricatura d’equip, sense idees i sense capacitat de reacció?
Jo crec que hi ha dos problemes, i els dos són de caire econòmic. Avui l’esport professional es regeix per la capacitat de generar ingressos i per això cal disposar de suports i inversions molt elevats.
Primer problema: és impossible intentar lluitar contra pressuposts de gran envergadura com el d’alguns clubs poderosos. Uns poden viure amb el suport del futbol i altres amb el d’organismes oficials (ajuntaments, diputacions...) i bancaris amb els quals la Penya no hi pot comptar. Això ha comportat del desenvolupament d’una política económico-especulativa que ha suposat un gran fracàs per culpa de confiar en inversions equivocades. És una mica allò del conte de la lletera.
Segon problema: els organitzadors de la Lliga Europea de Bàsquet van decidir-se per una competició amb uns equips que actuarien de manera fixa, seguint criteris de potencial econòmic, i no esportius, que deixaven fora d’aquesta competició a molts altres clubs, entre els quals el nostre; l’apartaven i, conseqüentment, el privaven de l’opció d’obtenir ingressos per aquest camí. L'accés a la Lliga Europea és actualment dificilísimm per qualsevol equip de l'ACB que no siguin el Barça, el Madrid, el Caja Laboral i el Unicaja, que tenen reservada plaça sigui quina sigui la seva classificació a la lliga estatal.
Tot plegat ha portat al Joventut a la coneguda situació d’intervenció judicial, i de desastre esportiu que avui ens preocupa.
L’esperança ens diu, però, que el futur només pot ser millor.