dimecres, 5 d’octubre de 2011

Josep M. de Sagarra

Josep M. de Sagarra, sobretot en la postguerra, no va ser un sant de la devoció dels sectors d’esquerres d’aquest país. Lamentablement, les etiquetes, com la maledicència, marquen les persones com si fos amb un ferro roent. Un cop aplicades són molt difícils d’esborrar i passen per damunt de qualsevol consideració, per més falses i irresponsables que siguin. Així, la realitat queda desdibuixada i anatemitzada.
Diuen que Sagarra, com Josep Pla, va cometre el “pecat” de no alinear-se clarament amb la resistència progressista contra el franquisme.
En canvi, no se li té en compte la seva important feina de "resistència literària" a favor del català en uns temps que l'obligaven a nadar contra corrent.
El cas és que aquest any, que en fa cinquanta de la mort de l’escriptor, sembla que una vegada més la indiferència planarà sobre la seva obra, la qual toca tots els gèneres literaris. Pel que fa al teatre, només el Teatre Lliure ha programat un espectacle seu: Vida privada. Ni el Nacional de Catalunya ni el Romea, on estrenà la major part de la seva producció escènica, contemplen aquesta possibilitat.
Inexcusable, des del punt de vista dels aficionats, tot i que sempre ens queda el consol de poder rellegir alguna obra de la seva vasta producció.