dimecres, 15 de febrer de 2012

Pujant a la Panadella

Dissabte passat vaig pujar a la Panadella. Amb cotxe tots ho hem fet, abans per l’antiga N-II i ara per la moderna autovia A-2. Però aquesta vegada ho vaig fer a peu, seguint el camí de Sant Jaume que arrenca al Port de la Selva i entra a l’Aragó seguint un parell de variants.
Feia un fred que pelava. Segons els meteoròlegs aquella havia sigut la nit més freda des de fa no sé quants anys i aquella zona de l’Anoia sempre baixa per sota de les mitjanes. I, per acabar de fer el pes, un ventet persistent ens va anar fuetejant durant tot el matí.
La sortida era a Jorba i l’arribada dalt de la Panadella. Des d’Igualada, una bona part de l’itinerari marcat se l’ha menjat la nova autovia i ara cal seguir per l’asfalt de l’antiga nacional, per la que no hi circula pràcticament ningú. El camí travessa uns quants poblets que han anat perdent població i s’han quedat en molt poca cosa. Havien crescut al peu del Camí Ral bàsicament com a punts de servei, primer pels carreters i diligències i, més endavant, pels camioners i autocars, però amb l’abandó de la carretera han perdut la seva primogènita raó de ser i només hi resten uns pocs veïns.
Jorba, Santa Maria del Camí, Porquerisses, Sant Genís... pobles mig fantasmes, amb la majoria de cases tancades, que només recuperen una mica la seva vitalitat a l’estiu quan alguns propietaris venen a passar-hi uns dies fugint de les grans ciutats.
En mig de la fredor del matí, però, una nota de generositat. Cercant un racó per esmorzar a recer del vent en un d’aquests poblets, una veïna ens va oferir la clau del local públic del poble on ens vam poder recuperar una mica del fred que dúiem al damunt. Gràcies!