dijous, 13 de desembre del 2012

El bou i la mula


 
Ho hem sentit dir en diferents versions: “el papa ha dit que no hi havia cap bou ni cap mula en el portal de Betlem!”
I els professionals d’alimentar la tonteria simplista s’han apuntat de seguida a fer la bugada en aquesta mena de safareigs de l’època digital que són, especialment, les tertúlies radiofòniques i televisives dels programes de color groc. Au, ja tenim un tema per aquestes festes, sobretot ara que sembla que va de baixa el d’aquella pobra dona manipulada que s’ha fet tristament cèlebre però que ha enfilat els índex d’audiència a nivells estratosfèrics.
Ara li ha tocat el torn al pobre bou mansoi i a la mula coixa (perquè, tot i que no ho diu enlloc, segur que ho era, de coixeta). Ells que, amb tanta amorositat, ens escalfen el Nen de Betlem i el cor de tantes persones oblidades del calor humà.
Com a compensació, proposo que enguany fem tots plegats un acte de desgreuge i reivindiquem les nostres figures del pessebre tradicionals. Omplim els nostres pessebres de tota mena d’animalons (galls, ovelles, ocells, gats, gossos, oques, ànecs...) i posem el bou i la mula en un lloc ben destacat, ben a prop de l’Infant. Si cal, repintem-los una mica i posem palla neta al seu voltant perquè estiguin més còmodes.
I a tots aquests firaires de la xerrameca els podem cantar allò de la Pastora Caterina que diu:
 
“Que és aquest soroll que sento / a aquesta hora en el corral?
Espereu, que si jo baixo / sabreu qui és en Pascual !”