dimarts, 13 de gener de 2009

Un pelegrí enmig del conflicte




























Fa uns mesos, vaig anar de pelegrinatge a Terra Santa. Ja sé que no és políticament correcte dir-ho d’aquesta manera i que potser hauria d’haver dit que vaig estar a Israel o a Palestina, segons les simpaties o els gustos d’uns o altres, però el cas és que vaig anar allà.
Era una mica abans de l’estiu, quan encara no s’intuïa que la calma tensa en què viu permanentment aquell racó de món acabaria trencant-se pel cantó més feble: la franja de Gaza.
En aquells mesos, la visita a Israel –així volien que ho diguéssim als controls jueus– no em va semblar que comportés cap risc especial. En cap moment vaig tenir la sensació de perill i aviat em vaig acostumar a la omnipresència de les patrulles israelianes i als innombrables controls de carretera, sobretot al voltant de Jerusalem. El conductor de l’autocar en el qual viatjàvem, d’una companyia palestina, era prou hàbil per cercar recorreguts que esquivessin els punts més calents.
Sí que em va impressionar el mur que les autoritats d’Israel estan bastint al voltant de les poblacions de Cisjordània frontereres amb els territoris ocupats, on van apareixent nous assentaments jueus. Particularment, les visites a Jericó i a Betlem van ser molt enriquidores per veure l’autèntic drama que viu la població palestina pressionada en extrem pel seu poderós veí.
No vull entrar a fons en la qüestió que enfronta a aquests dos pobles condemnats a viure junts. Uns i altres tenen arguments suficients per aportar simpatitzants a la seva causa. És més, algunes vegades he donat la raó a uns i quatre dies després he vist les coses d’una altra manera. El que tinc clar, però, és que només hi pot haver una sortida al conflicte, la mateixa que desitgen la gran majoria de ciutadans de les dues parts: la pau. I, potser, ells mateixos tenen la clau per assolir-la: votar els partits que rebutgin clarament els extremismes i la violència per imposar la seva voluntat. Però això també és molt difícil…
Tot i que m’havia proposat no omplir el bloc de fotografies, crec que en aquesta ocasió unes quantes ajuden a entendre tot el que he volgut dir.