Tres o quatre cops a l’any vaig a l’Ampolla, poble segregat del Perelló ara fa vint anys. Amb uns 3000 habitants, aquesta població capçalera del Delta és marinera i turística. Vull dir que aquestes dues són les seves principals activitats econòmiques i no els va gens malament, tot i que enguany han notat la crisi com a tot arreu.
En aquelles terres el vent hi fa acte de presència bastant sovint, resseguint el seu camí natural de la depressió de l’Ebre per anar a parar al mar, com el mateix riu.
El vent d’allà té nom propi, com la Tramuntana a l’Empordà. És el Mestral, el vent de l’oest i, com la Tramuntana burxa i burxa configurant el paisatge i les persones. Durant dos o tres dies, amb petites treves nocturnes, arrossega una sorreta finíssima que es cola per tots els racons.
Així com la gent de l’Empordà reconeix que està tocada per la Tramuntana, es pot dir que la gent de l’Ebre està bufada pel Mestral. Com a bons mariners, tothom és profeta del temps. En certa ocasió, preguntant fins quan durarien aquelles ventades, la millor resposta me la va donar un avi que hi havia assegut en un banc a la balconada que dóna al port: “durarà fins que s’acabi!”.
No sé perquè necessitem tants homes del temps de la tele.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada