dijous, 26 de maig de 2011

Indignats

Feia temps que es veia a venir i no entenc perquè ha trigat tan a produir-se la reacció de la gent jove, i d’altres persones ja no tan joves, manifestant el seu rebuig contra el sistema polític i econòmic que s’han trobat quan han arribat a l’edat de desenvolupar la seva pròpia vida.
I és que s’ha de ser molt obtús per no voler veure la gran quantitat de barreres darrera les quals s’ha atrinxerat i apoltronat la societat del benestar i, egoistament, no vol saber res de les noves generacions que van emergent i van quedant bandejades dels privilegis que tenim ben agafats i ens costa tant de compartir.
He llegit el manifest dels anomenats “indignats” i, tot i que no estic massa d’acord amb alguns dels seus punts, en signaria d’altres realment innovadors. Es culpa als polítics i al sistema econòmic i ben segur que, si ho analitzem bé, no van gaire errats. Però no només se’ls pot culpabilitzar a ells que, al cap i a la fi, són el reflex de tots nosaltres. En un món en el que priva el guany i l’egoisme s’ha anat derivant cap a una societat insolidària, tancada en ella mateixa que només es creu receptora de drets, però que no vol saber res dels seus deures.
“Alguna cosa està podrida a Dinamarca”, escrivia Shakespeare al seu Hamlet, i alguna cosa, o moltes, estan podrides en el nostre món occidental. La crisi ha servit d’encebador per fer explotar allò que s’endevinava que es produiria però que, com l’estruç quan es veu en perill, molts s’entossudeixen encara en no voler veure.
“Que si són pocs, que no aniran enlloc, que quina mena de joves són aquests...” I tantes altres que n’he sentit. Però la llavor ja està posada i el temps corre a favor d’ells. No tenen pressa. Les tessis de les mogudes de finals dels seixanta no es van imposar totalment, però la seva ombra ha acompanyat totes les decissions posteriors.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb aquesta reflexió.
"En un món en el que priva el guany i l’egoisme s’ha anat derivant cap a una societat insolidària, tancada en ella mateixa que només es creu receptora de drets, però que no vol saber res dels seus deures.". Jo encara hi afegiria "... ni dels drets dels demés".
Francesc C.