diumenge, 1 de gener del 2012

El medicament

Estic molt constipat i el metge m’ha dit que haig de prendre un antibiòtic i un mucolític-expectorant (al menys això diu el prospecte que tinc a casa). Aquest darrer es presenta en uns sobrets que contenen unes pólvores blanques que abans cal dissoldre en una mica d’aigua.
Com que, sortosament, fins ara no estic massa avesat a això de prendre medicaments, cada vegada que obro el sobret el buido escrupolosament dins el got mirant que no hi quedi cap granet, remeno bé el got amb l’aigua i m’ho bec quan encara dóna voltes per evitar que resti cap pòsit al cul del got. Si veig algun granet que no s’ha dissolt procuro posar-hi una mica més d’aigua per recollir els que hi hagi pogut quedar.
Suposo cada sobre conté la mesura exacte que cal prendre perquè el producte faci l’efecte desitjat pels metges que el recepten. Segurament, amb una mica menys de pólvores no s’arribaria la quantitat precisa i si n’hi hagués una mica més els efectes podrien ser contraindicats... Per això, si el contingut és la mida exacta, no em puc pas permetre deixar-hi res, perquè llavors estaria prenent el medicament en va.
Per altra banda, però, qui m’assegura que l’empresa farmacèutica que ha envasat aquest producte ho ha fet de manera estrictament correcta. Potser, és un suposar és clar, és una empresa que passa per una època difícil i els seus directius pensen que una manera d’estalviar una miqueta és “retallant” uns granets en cada sobre dels medicaments. Clar que també podria passar tot el contrari, que l’empresa tingui excedents d’aquest producte i el vagi “col·locant” posant-ne un pèl més a cada sobret. En els dos casos la quantitat que jo em prendria no seria la que el metge es pensa que m’ha receptat per curar-me el refredat.
Total, que m’estic medicant i... vés a saber si em servirà de gaire.