dijous, 10 de gener de 2013

El meu primer estofat


Ho havia decidit: avui menjaré estofat, segur que seré capaç de fer-lo.
Feia temps que no menjava un bon estofat de vedella i gairebé el somiava. Però d’aquells que es fan a casa i que no tenen res a veure amb els de molts restaurants on si no li fallen les patates que estan massa estovades és la vedella que ha quedat massa dura, o ha quedat massa fort de gust, o es nota que s’ha fet a córrer cuita...

El meu somni em presentava un plat d’estofat fet amb tota la parsimònia que requereix aquesta menja, tal com l’havia assaborit moltes vegades.
Els preparatius ja han estat tot un ritual: m’he llevat d’hora, m’he dutxat, he repassat els ingredients i he sortit a comprar un parell de cosetes que em faltaven. A les nou ja tenia sobre el marbre de la cuina tots els productes degudament preparats per començar la cocció.
Ha estat una feina agraïda. A dos quarts d’onze ja seia satisfet, ensumant l’aroma que sortia de la cassola. L’he tastat: un pèl dolç. Però, no ho són també de dolços els petons?
N’ha sobrat un plat. Segur que demà, reposat,  encara estarà més bo.
Ara ja començo a somiar amb un bon plat de faves i pèsols.

Cap comentari: