diumenge, 13 de gener de 2013

La Lizaran


He llegit tota mena de comentaris sobre l'Anna Lizaran, l’actriu que va morir ahir. No podria afegir res de nou perquè ja està tot dit. Tal com escriu Sergi Berbel, era de les poques actrius a qui tothom atorgava davant del seu nom l’article determinant “la”: la Lizaran. Això ja expressa la singularitat de la seva personalitat artística com es fa, també, amb altres excepcions: la Xirgu, la Caballé, la Vilarasau…
Vaig veure treballar l’Anna en les primeres representacions d’aquell renovador Teatre Lliure de Gràcia, de la que en fou una de les fundadores i des d’aleshores el seu nom m’ha portat una i altra vegada a gaudir del teatre que ens oferia.
 He sentit profundament la seva mort; una mort que m’ha recordat una altra de molt propera per la traïdoria d’una malaltia devastadora i imparable. Una fiblada pels qui l’estimen i sempre ho faran i pels qui l’admiràvem per la intensitat aclaparadora dels seu treball als escenaris.

Cap comentari: