dilluns, 8 d’agost de 2011

Estiu a ciutat

Aquest estiu una mica escardalenc, gens generós amb els banyistes,  ofereix, com a contrapartida, la possibilitat de fer turisme a casa nostra. Aquells que, pel motiu que sigui, no poden gaudir d’unes vacances “a llarga distancia”, tenen la sort de tenir a tocar una ciutat mediterrània de primer nivell que, en molts aspectes, resulta ser la “gran desconeguda”: Barcelona. Deixant de banda la part monumental, sempre picotejada per autèntics allaus de turistes estrangers, la ciutat proposa una infinitat de possibilitats per satisfer tota mena d’inquietuds.
Ara mateix, l’Obra Social de Catalunya Caixa ofereix a la seva sala de La Pedrera una interessantíssima mostra fotogràfica de Francesc Català-Roca que m’afanyo a recomanar a tothom. Malgrat que sembli que l’edifici està pres per una munió d’estrangers, que el retraten des de tots els punts de vista possibles i que guarden una llarga cua per accedir a la part visitable d’aquest edifici gaudinià, aneu directament a la porta principal on l’hostessa de servei us afranquirà el pas cap el primer pis sense haver de pagar res ni guardar cap mena de cua.
Allà es despleguen als nostres ulls un seguit de finestres obertes a un passat prou llunyà per sorprendre’ns, però, també, prou proper per fer-nos sentir una mica protagonistes de cada una de les fotografies exposades. Són aquells moments que, per als que vam néixer en aquella Espanya en blanc i negre, ens van tocar més o menys de prop. Tots hi estem una mica retratats en aquelles partes de La Pedrera. I, pels que ja van néixer en temps del color, la mostra és l’explicació de les seves arrels i una possible justificació d’una manera de ser dels seus majors.
Amb les fotografies també s’ofereixen un parell de documentals que ens ajuden aprofundir en el coneixement de l’autor i la seva obra i la seva connexió amb els artistes del seu temps. Tot plegat, gairebé un parell d’hores molt ben aprofitades.

1 comentari:

Francesc ha dit...

Una exposició esplèndida, per les fotografies no cal dir-ho, però també pel muntatge i per les pròpies reflexions personals de l'autor, que hi destacan com a capçalera de cada àmbit.